La rellevància de la bioètica.
Grup/Entitat: Fundació Víctor Grifols i Lucas.
...pel diàleg, el coneixement i la diversitat des de gener de 1996...
La rellevància de la bioètica.
La difícil digitalització de l'administració catalana.
Una visió jurídica i política de la situació política, de l'amnistia, el referendum i el finançament a Catalunya.
La dislèxia: què és i com s'aborda el seu tractament a Catalunya?
Una visió del procés des de dins.
Com fer sostenibles el nostre sistema sanitari?
El complex problema del dret a l'habitatge.
Carme Trilla Bellart
Comentaris: Interessant tertúlia amb la Carme Trilla. La Carme ens explica de forma magistral com la història i la política han condicionat les polítiques d'habitatge dels diferents països. El cas de Viena, sovint exemple del que és un política d'habitatge que està protegida dels excessos del mercat lliure, només es pot entendre a partir del fet que tot el sol de la ciutat és de propietat pública. No obstant, altres països han fet polítiques les darreres dècades que han permés disposar d'importants estocs d'habitatge protegit ja sigui en propietat o en lloguer. Apuntem els punts forts i febles del model francès. Allà sembla que el predomini del lloguer vs la propietat (el lloguer fa que la gent no s'arreli tant a la seva llar i barri en no sentir-la seva) ha pogut condicionar part de la desestructuració de les banlieue. La Carme ens explica les mancances de la nostra situació. La pèrdua del gran volum de VPO construïda durant el franquisme al posar-la en mans privades ha fet que ara l'estoc d'habitatge públic al nostre país sigui irrellevant.
La solució és molt complexa i difícil. En tot cas, passaria per fer un pacte de país entre Govern i societat civil per promoure polítiques que permetin crear sol públic i construir habitatges protegits ja sigui de lloguer o propietat i que aquest ho siguin per sempre. Són polítiques que s'han de fer durant dècades, de forma coherent en tots els municipis d'un determinat tamany i àmbit geogràfic i amb un pressupost públic mínim d'un 1.000 milions d'euros anuals.
Comentem també la problemàtica del control de lloguers. Ella proposa més aviat incentius per promoure el lloguer a preus més reduïts.
El complex futur del catàla.
Pau Vidal Gavilán
Comentaris: Interessant tertúlia amb el filòleg Pau Vidal, escriptor i divulgador de la situació del català, llengua minoritzada i en perill de desaparició en dues o tres generacions; una llengua mancada de parlants monolingües només sobreviurà al bilingüisme (transició cap a la desaparició) si té un nucli de parlants empoderats que mantinguin el català en qualsevol situació, tal i com fan els parlants de les llengües amb un estat potent al darrere.
Sobre el judici del procés o de la democràcia.
Jordi Pina Massachs
Comentaris: Interessant tertúlia amb en Jordi Pina. Ens explica tot el procés del judici tant pel que fa a les relacions amb els diferents imputats com amb jutges, fiscals i resta de l'aparell jurídic. Parlem de la possible evolució del procés en el marc del Tribunal Europeu de Drets Humans i les possibilitats que s'hi albiren valorades amb professionals amb experiència en aquest àmbit. El fet de que el tribunal que va realitzar el judici no fos el tribunal natural és una de les grans limitacions del procés judicial. Ens comenta multitud d'aspectes, fets i anècdotes relacionades amb el patiment que va suposar per a ell, pels propis afectats i per les seves famílies tota la dinàmica al voltant del procés judicial. L'impacte mediàtic i a les xarxes socials va ser monumental i difícil de gestionar per totes les parts. El fet de que el judici fos emès per televisió li ha permés al Jordi arribar a nous clients inversemblants.
Del llegat de Frederic Mompou i de l'urbanisme.
Miquel M. Badal Valls
Comentaris: Bona tertúlia amb en Miquel Badal: Urbanisme i Música clàssica. Dels plans urbanístics a les joventuts musicals i a Frederic Mompou.
El dia a dia d'un tenor professional.
Marc Sala
Comentaris: Interessant tertúlia amb el tenor Marc Sala. En Marc ens explica la seva vocació, des dels 12 anys, per l'òpera i el cant tot i que en la seva família no hi havia antecedents d'haver-se dedicat ni a la música ni al cant. A partir d'aquesta vocació primerenca, comença una llarguíssima formació per diferents institucions fins acabar al Conservatorio de València amb l'Ana Luisa Chova.
En Marc ens comenta la dinàmica de treball d'un professional de l'òpera com ell. És autònom. Diu que tots hauríem de tenir formació econòmica i fiscal per poder gestionar millor aquesta experiència com autònom. Disposa d'un agent o empresa que fa les funcions d'agent. Aquest agent, en base al repertori disponible d'en Marc, li gestiona les contractacions amb les òperes d'Europa, Àsia o Amèrica. Els contractes es tanquen amb molta antelació (alguns anys). Quan s'apropa el moment es desplaça a la ciutat en qüestió i allà realitzen els assajos durant algunes setmanes fins a les dates de les representacions. Sempre hi ha el risc de que un constipat de darrera hora li pugui impedir fer les representacions previstes la qual cosa suposa que et quedes sense ingressos tot i l'esforç realitzat. Ens comenta com el lideratge de l'òpera ha passat en les darreres dècades des dels divos i dives, cap als directors d'orquestra i finalment cap als directors d'escena.
Abordem també la dinàmica d'actualització dels clàssics. Segons el seu parer, el límit d'aquesta adaptació és no modificar la música ni per tant el libreto.
En Marc ens comenta la seva rellevant tasca en la divulgació del món de l'òpera mitjançant la seva associació apropera.cat. Des d'aquesta associació realitzen xerrades, continguts com ara podcast, i formació i altres activitats per donar a conèixer el món de l'òpera.
El teatre és com un orgasme.
Lluís Marco Fernández
Comentaris: Interessant tertúlia amb en Lluís Marco. En Lluís ens explica la seva dilatada experiència professional. Amb els seus inicis fora del món del teatre en el sector de la empresa que havia creat el seu pare. Posteriorment es va dedicar el món del doblatge que en aquell moment era una feina extraordinàriament ben pagada. Els ingressos podien ser de tres o quatre milions de pessetes de l'època la qual cosa era un import molt elevat. No obstant, el seu interès sempre havia estat fer teatre i per això va decidir deixar progressivament l'activitat vinculada el doblatge i passar a fer teatre on cobrava molt menys; tres o quatre mil pessetes mensuals.
Ens comenta tot el procés de preparació per una obra de teatre. Els mesos d'intensa feina per aprendre's el paper i totes les dinàmiques de treball, en grup, amb el director i la resta d'actors per posar l'obra en comú fins que arriben els assajos.
En Lluís és de l'opinió que caldria invertir més diners públics en grans produccions com les que es feien al teatre Nacional de Catalunya o al Lliure; aquestes grans produccions desborden en beneficis diversos pel conjunt del sector. Ens comenta també com Madrid ha anat consolidant, gràcies el conjunt de televisions privades i cadenes de sèries, una capacitat de producció important que aquí no tenim.
El món de les cooperatives i la innovació.
José Luis Alonso Andreano
Comentaris: Interessant tertulià amb en José Luis Alonso de la Universitat de Mondragón. Comencem parlant de la seva expertesa en l'ambit de la formació i més concretament de l'aprenentatge. Ens comenta els seus treballs sobre els diferents models d'innovació i el paper que en aquesta poden jugar aspectes com ara la cultura o els processos i els sistemes organitzatius. Explica en detall el model cooperatiu i en concret el model que s'aplica a la cooperativa Mondragón. Ens comenta els diferents aspectes tan vinculats als models de governança participativa com els llindars de retribució o els límits establerts en la retribució entre els sous més baixos i els més alts i les diferents dinàmiques que marquen les cooperatives de treball. També ens comenta els diferents models de solidaritat que funcionen en el marc de la cooperativa Mondragón on les diferents cooperatives que en formen part poden rebre ajudes de la resta de cooperatives en funció de les circumstàncies coyunturals. Hi ha també alguns aspectes no tan positius com ara per exemple el fet de que els llocs de treball són hereditaris. Finalment ens comenta les darreres sortides de cooperatives importants del grup Mondragón que han deixat l'associació per motius diversos.
L'impuls a l'emprenedoria social.
Alfred Vernis Domènech
Comentaris: Interessant tertúlia amb l'Alfred Vernis. Ens explica la seva dilatada experiència en l'àmbit de l'emprenedoria social. Des de les seves etapes inicials a ESADE amb el desenvolupament de diferents accions i programes en formació de gestors socials a les seves estades a Califòrnia on va veure un model més americà per impulsar l'emprenedoria social. Aquest model el va importar mitjançant el projecte Momentum Fons amb el BBVA per la inversió en iniciatives socials al nostre pais. Ens explica també la seva interessant experiència a Inditex i el treball fet per potenciar el cotó ecològic, la millora de les condicions de treball en els països on resideix la producció i la lluita contra les notícies sobre explotació infantil, sovint falses. També ens comenta les seves activitats en l'àmbit de la innovació rural, el tercer sector, la gestió de lo públic, i la seva percepció sobre una manca de lideratge juvenil a la nostra societat.
Les dificultats de la contractació pública i el seu impacte en l'execució pressupostària.
Miquel Àngel Alonso
Comentaris: Interessant tertúlia amb en Miquel Ángel. Comença explicant-nos la història del procés de liquidació del club de futbol del Lleida. Una aventura ben curiosa i excepcional i que posa de relleu els privilegis que tenen els clubs de futbol a través de la seva Federació. En el cas del Lleida, la Federació va jugar en contra dels interessos del club però el jutge va estimar els plantejaments de la defensa. En tot cas, no deixa de ser indicatiu que els clubs de futbol disposin d'un marc legal que històricament els ha permès diferir o no fer front als pagaments amb Hisenda i la Seguretat Social. Això afortunadament s'ha anat reconduint.
En Miquel Àngel ens explica també les dificultats que tenen totes les administracions per contractar i per executar els pressupostos. Atribueix aquestes mancances a la manca de capacitat operativa dels equips de funcionaris i també a la manca de voluntat política.
Ens explica diversos exemples de les dificultats d'aquests processos de contractació pública i com en alguns casos això porta a situacions força complexes i allunyades de l'interès general. Repassem també les actuacions del Tribunal de Cuentas i totes les seves incoherències i funcionament poc ortodox.
Acabem comentant les dificultats i el mal funcionament de tot el sistema judicial espanyol i la seva politització sense que s'esbrini una via clara d'actuació o millora.
Una visió de l'America Llatina.
Anna Ayuso Pozo
Comentaris: Amb l'Anna repassem la situació de l'Amèrica Llatina. Aquest viatge ens porta a entendre aspectes concrets de la política de Mèxic, Colòmbia, Equador, Argentina i altres.
En tots ells es pot observar una dificultat per estructurar un sistema polític que generi prosperitat i estabilitat. El problema de la violència, en les seves diferent vessants i sovint vinculat a temes de drogues, és un dels aspectes que també dificulta la millora social.
Abordem també el poc interès que Europa ha tingut en tenir certa influència en aquest continent.
Aprofundim finalment en la situació de Brasil pendent de les properes eleccions que poden donar una ajustada victòria a Lula sobre Bolsonaro. L'Anna ens comenta la complexitat del sistema polític brasiler, la importància de les comunitat religioses i com les tècniques de la dreta radical a Brasil han anat incorporant les ja provades per Trump als EEUU (ús de les xarxes socials, fake news, etc.).
El conflicte d'Ucraïna vist per un reporter de guerra.
Carles de la Encarnación
Comentaris: En Carles ens explica la seva dilatada experiència a la Corporació Catalana amb tots els aspectes vinculats als conflictes de creixement, de recursos humans i de personal, derivats de l'evolució de la Corporació.
Aprofundeix en la seva experiència com a càmera en diferents països. Des de Palestina i la Franja de Gaza als conflictes de Síria, Afganistan o finalment a Ucraïna.
Parlem abastament de la seva experiència a Ucraïna amb els diferents testimonis que han trobat en els seus reportatges tant inicialment a la zona de l'oest del país com després més tard a la zona d'Odessa. Ens comenta la realitat simple i complexa que s'ha trobat en els diferents territoris, les diferents minories o tendències que hi ha; des dels elements de caire feixista derivats de la història d'Ucraïna passant pels més nacionalistes russos i l'evolució de la societat cap a una defensa del projecte d'Ucraïna.
Acabem comentant la postura d'Europa menys assertiva en els diferents conflictes de l'arc mediterrani i ara també a Ucraïna, a diferència del model Americà que és més explícit en la defensa dels seus interessos i dels motius pels quals intervé en d'aquests països.
Una visió, des de Junts, de la situació a Catalunya.
Joan Canadell i Bruguera
Comentaris: En Joan Canadell ens explica en primer lloc la seva activitat empresarial així com la seva etapa a la Cambra de Comerç. Després comenta la seva particular visió d'alguns aspectes de la història de Catalunya i Espanya. Idees no massa alineades, tot s'ha de dir, amb la visió d'historiadors de prestigi internacional com en Paul Preston. Es remunta al segle XVI amb la idea bàsica de que els catalans han estat els emprenedors amb tot el comerç marítim i castellà ha estat molt pobre econòmicament. Això s'ha prolongat durant tots aquests segles fins al moment actual. A continuació fa una exposició de l'espoli fiscal i del impacte que això té en l'economia catalana.
Com a mostra de la nostra vitalitat econòmica exposa la bona posició en els rankings internacionals de fires i la potència del turisme.
També ens comenta el projecte polític de Junts que es basa en preparar-se millor per fer una altra embat davant l'Estat sense entrar en detalls, tot i les preguntes en aquest sentit, sobre què es faria diferent respecte al que es va fer durant el 2017.
Finalment comentem breument les eleccions a Barcelona i queda clar que Junts no hi té encara un candidat definit ni unes expectatives.
El complex sistema educatiu al nostre país.
Ismael Palacín
Comentaris: Interessant tertúlia amb l'Ismael. Ens explica les complexitats i els reptes del nostre sistema educatiu. Abordem els aspectes vinculats a la segregació, com es produeix, l'impacte que té en els resultats globals d'aprenentatge dels nostres infants així com les accions que haurien de permetre reduir el fenomen. Comentem també els aspectes associats als model basat en les competències i les dificultats que té implantar-lo.
Alguns dels aspectes que hauríem de millorar són la necessitat d'aproximar la gestió a l'entorn local. De forma que els ajuntaments, els directors dels centres i els propis centres tinguessin més autonomia de gestió.
Altres reptes que tenim pendents és millorar l'autoritat del mestre en relació al coneixement en general i la tecnologia en particular. En l'actual context d'accés al coneixement que suposa internet aquests reptes tenen cada vegada més rellevància.
El rol de la sanitat privada al nostre país.
Josep Maria Llobet
Comentaris: En Josep Maria ens explica la seva dilatada experiència com a metge internista. Repassem la història de la creació i fundació d'Assistència Sanitària i la seva vinculació i valors associats al món del cooperativisme.
Ens explica que el 30% d'espanyols estan pagant ja alguna un servei de mútua sanitària i que això no s'entenen els països europeus tenint un sistema suposadament universal de sanitat pública. La sanitat privada espanyola ja pot suposar un 2% del PIB mentre que el conjunt de la sanitat (pública i privada) arriba tot just al 8%. Per tant la part privada ja és un volum força significatiu.
Ens explica els criteris comercials poc ètics que sovint utilitza la seva competència com ara les tarifes per edat que comencen amb tarifes absolutament reduïdes pels joves incrementant-les de forma molt accentuada per la gent gran (que és la consumeix recursos sanitaris) de cara expulsar-los del sistema.
Comentem la problemàtica del sous baixos dels professionals sanitaris a Espanya que fins i tot són més baixos que els de Portugal i la sortida que està suposant de professionals tant a nivell de metges com d'infermeria cap altres països europeus. Cobren més del doble del que cobren aquí.
Abordem les diverses disfuncions del sistema a català o aspectes que es podrien millorar com ara l'excés d'hospitals i la dimensió d'hospitals en determinades poblacions que pel seu nombre d'habitants no es justificaria.
No sembla que el sistema privat, abocat a pagar malament els metges i a un model de pagament per unitat d'atenció, estigui aportant un gran valor en termes de qualitat al sistema sanitari espanyol. Es podria dir que l'aportació de valor és en termes d'ajudar a no col·lapsar l'atenció primària i secundària del sistema públic que ja està sota una gran pressió.