"Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. Enlloc no està escrit que sigui invencible. Pasqual Maragall"

Glòria Oliver Rodríguez

Professió: Economista.
Grup/Entitat: Directora General Adjunta de la Fundació Pasqual Maragall.

Data tertúlia: 9 d'abril de 2026.

.

Comentaris: Avui hem tingut el plaer de compartir la tertúlia amb la Glòria Oliver Rodríguez. Amb una claredat i una passió encomanables, la Glòria ens ha submergit en el passat, el present i el futur d’una de les institucions científiques més rellevants del nostre país.

La Glòria ens ha explicat els orígens de la Fundació i el rol determinant del President Maragall. Qui no recorda aquella frase que ho va canviar tot: "Enlloc no està escrit que l'Alzheimer sigui invencible"? Aquell anunci públic no només va trencar tabús, sinó que va ser el tret de sortida d’una estructura que la Glòria ha ajudat a fer créixer i consolidar-se.

Ens explicava com, en els inicis, la captació d’empreses de l’Ibex va ser fonamental per arrencar. Aquell suport inicial de les grans corporacions —que a partir del segon any es va reduir de forma significativa fins a estabilitzar-se al voltant del mig milió d’euros anuals— va ser el motor necessari per a la posada en marxa. Però, com bé ens ha transmès la Glòria, el veritable èxit ha estat la transformació cap a un model de base social.

Un dels punts més interessants de la xerrada ha estat la defensa de la professionalització de l'activitat de la Fundació en tots els seus àmbits. Amb un pressupost actual que ronda els 40 milions d’euros, l'entitat compta ja amb més de 120.000 socis, dels quals un sorprenent 60% es troben fora de Catalunya.

Davant els dubtes que de vegades sorgeixen sobre els costos de captació de fons (que a la Fundació superen el 20%), la Glòria ha estat d'una claredat meridiana: "Ningú qüestiona que una empresa d'alimentació inverteixi en màrqueting per vendre els seus productes; per què s'hauria de qüestionar quan es tracta de finançar la ciència i el benestar?". Una reflexió fruit del seu aprenentatge en grans organitzacions com Creu Roja, Save the Children o Oxfam, de les quals ha extret les millors pràctiques per aplicar-les a la Fundació.

La conversa ens va portar també al cor de la seva activitat científica: el Projecte Alfa, que ja és un referent de llarg recorregut, i els nous avenços en biomarcadors, que obren la porta a detectar el risc d'Alzheimer amb una simple anàlisi de sang. Ens feia partícips de l'optimisme i l'activitat que es respira actualment en la recerca a escala global.

Però si una cosa va quedar clara durant la tertúlia és el caràcter independent de l'entitat. La Glòria ens ha comentat la decisió estratègica de no dependre de finançament estructural públic ni tenir presència institucional política al seu patronat. Aquesta llibertat d'acció és, sens dubte, una de les claus de la seva agilitat i eficàcia.

Hem acabat repassant les catorze recomanacions d'estil de vida saludable per a la prevenció de l'Alzheimer, un tancament perfecte per a una sessió plena de coneixement i compromís..

El projecte del 22@ i les polítiques industrials

Miquel Barceló i Roca

Professió: Enginyer Industrial i polític.
Grup/Entitat: Universitat Politècnica de Catalunya. Expresident de 22@Barcelona.

Data tertúlia: 5 de març de 2026.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Miquel Barceló. Ens ha repassat la seva trajectòria, molt vinculada al planejament urbanístic i, en particular, a la transformació de les ciutats a través d’aquestes eines.

Ens ha explicat amb detall l’experiència del 22@, que va viure com a responsable durant molts anys en la seva posada en marxa. Ha destacat la necessitat que hi va haver de modificar el Pla General Metropolità i de definir un marc específic per fer possible un model d’usos diferent, que ha permès el desenvolupament del 22@ fins avui, tot i que encara no s’ha desplegat completament en tot l’àmbit previst.

També hem comentat àmpliament la necessitat de disposar d’una política industrial sòlida per impulsar el teixit productiu, tant a escala regional com estatal. Ha subratllat la manca d’aquest tipus de polítiques en els diferents governs de la Generalitat des de l’inici de la democràcia, en contrast amb casos com el del País Basc, on sí que s’han desplegat estratègies industrials consistents que han contribuït a preservar i enfortir el seu teixit industrial. En aquesta línia, ha apuntat que moltes regions europees amb bons resultats econòmics tenen en comú polítiques industrials actives, amb el suport dels governs regionals i estatals, citant exemples com el sector agroalimentari als Països Baixos o a Flandes.

D’altra banda, ha posat l’accent en la necessitat d’abordar els reptes des d’una perspectiva sistèmica, superant la lògica dels “silos” departamentals i avançant cap a una visió més transversal, amb lideratge i coordinació des de nivells alts de govern. Ens ha comentat que està treballant en projectes d’aquest tipus en diversos municipis i que països com Finlàndia ja estan adoptant aproximacions similars.

Finalment, ha assenyalat la manca d’eficàcia de les administracions, tant a escala europea com catalana, sovint condicionada per un excés de regulació que dificulta, per exemple, el desplegament de les energies renovables al territori.

Processos de pau i els reptes del nou ordre internacional.

Kristian Herbolzheimer Jepsson

Professió: Enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida. Director del l’Institut Català Internacional per a la Pau
Grup/Entitat: Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP)

Data tertúlia: 5 de febrer de 2026

Comentaris: Hem tingut el plaer de comptar amb en Kristian, que ens ha ofert una interessant xerrada, per entendre el complex trencaclosques de la geopolítica actual i la resolució de conflictes.

La trobada ha començat amb un repàs als orígens d'en Kristian. Ens ha parlat de la seva diversitat familiar, marcada per avis immigrants d'origen alemany i nòrdic; un bagatge vital que, de ben segur, ha ajudat a forjar la seva visió oberta i global.

En Kristian ens ha explicat amb detall la història i el rol de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una entitat de caràcter públic que destaca per la seva gran independència i força d'actuació. Ens ha apropat al complex món de la resolució de conflictes compartint la seva pròpia experiència en la mediació de processos de pau, una expertesa adquirida durant les seves etapes laborals prèvies en diferents ONG centrades en aquest àmbit.

Un dels punts reveladors de la xerrada ha estat conèixer l'actual paper que estan jugant a l'hora d'intentar estructurar i cohesionar el conjunt de partits que formen l'oposició a Nicaragua. A partir d'aquí, en Kristian ens ha il·lustrat sobre com s'aborden els processos de pau en diversos països del món, detallant-ne les característiques, les dificultats i les fases més habituals.

També hem tingut temps per comentar àmpliament l'evolució de la guerra i els conflictes armats en les societats contemporànies. Hem analitzat el preocupant repunt que està tenint la conflictivitat a escala global durant les darreres dècades, buscant-ne les causes estructurals.

Finalment, la tertúlia ha derivat cap a un intens debat sobre l'horitzó del nou ordre internacional. Hem reflexionat sobre com ens afectaran les turbulències derivades de la segona legislatura de Donald Trump als Estats Units, l'impacte prolongat de la guerra d'Ucraïna i la consolidació de la Xina en la seva posició de lideratge mundial.

Hem tancat la sessió analitzant quin paper pot —i hauria de— jugar Europa enmig d'aquestes circumstàncies. La conclusió ha estat que una crisi multidimensional com l'actual pot acabar sent una oportunitat per empènyer el continent a prendre mesures de pes que, d'una altra manera, serien del tot impensables.

El finançament com a element d'unió federal.

Maite Vilalta Ferrer

Professió: Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials
Grup/Entitat: Universitat de Barcelona (UB).En l'actualitat és professora titular d'Hisenda Pública d'aquesta Universitat i membre de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB).

Data tertúlia: 5 de gener de 2026

Comentaris: La tertúlia d'aquesta setmana ha estat amb la Maite Vilalta, recercadora de l'IEB de la UB. Ens explica la seva llarga trajectòria professional i acadèmica, especialitzada profundament en l'àmbit del finançament dels estats federals.

La casualitat ha volgut que la sessió se celebri just el dia en què s'han trobat Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, i s'ha fet un anunci parcial del model de finançament acordat, a l'espera de la presentació més formal que farà la Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Segons la Maite, els sistemes de finançament han de ser la "cola" que uneix els països federals. En aquells que funcionen realment com a tals, es busquen models perquè les minories siguin respectades, posant com a exemple el cas del Quebec al Canadà.

Durant la xerrada, repassem de forma detallada l'evolució del sistema de finançament català fins a arribar al model actual. La Maite ens il·lustra amb els diferents sistemes federals, fent èmfasi especialment en l'alemany i el canadenc, i parcialment en el dels Estats Units. Ens comenta la importància que el sistema tingui una capacitat d'anivellar i defensa que els mètodes més adequats han de ser fàcils d'explicar i de comprendre. Més enllà del sistema de finançament, destaca que el nivell d'inversions de l'Estat a cada territori és també un tema molt rellevant a l'hora de calcular l'equitat en el repartiment dels recursos.

Sobre el tema de les balances fiscals, apunta que en cap estat es publiquen de forma estructural. Aquí és un tema que, política i mediàticament, ha tingut molta rellevància, però en altres països són dades que es publiquen de forma esporàdica o en àmbits més acadèmics. Caldrà veure si el sistema acordat avui s'apropa al que va servir com a part de l'acord d'investidura del President Illa, que en definitiva era el corresponent a l'Estatut aprovat el 2006.

Present i futur de l'economia social a Catalunya

David Bonvehí i Torras

Professió: Advocat i polític
Grup/Entitat: Director general de cooperatives i economia social

Data tertúlia: 5 de juny de 2025

Comentaris: Al Nou Set de Tertúlia vam tenir l’oportunitat de conversar amb en David Bonvehí. En David combina una llarga experiència política amb un profund arrelament al món local i cooperatiu.

Bonvehí ens repassa els seus orígens com a alcalde i advocat de cooperatives agrícoles, un espai on es va forjar la seva mirada sobre la gestió pública i la necessitat de donar estabilitat als projectes comunitaris. També comparteix un episodi menys conegut: l’accident que va marcar un punt d’inflexió personal, i que ell mateix explica amb naturalitat i perspectiva.

La conversa avança cap a la seva arribada al Parlament i el vincle de confiança que va establir amb Artur Mas, així com el seu pas pel PDeCAT, les tensions internes i el seu distanciament de la direcció de Marta Pascal. Aporta llum a uns anys convulsos, especialment els dies crítics entre la possible convocatòria d’eleccions i la Declaració d’Independència “virtual”. Una mirada interna que ajuda a entendre millor aquell moment polític excepcional.

Actualment, Bonvehí centra els seus esforços en l’àmbit del cooperativisme i l’economia social, on està impulsant canvis legislatius per ampliar el “perímetre” i fer el sector més inclusiu i robust. Parla amb franquesa de les dificultats que afronta el model actual de les CETS, que representa una part molt important del pressupost del Departament.

Entre les línies de futur, destaca la voluntat de facilitar processos d'enfortiment amb l’objectiu de millorar-ne l’eficiència i garantir la sostenibilitat.

Finalment, subratlla la importància de cooperar amb el Govern basc i el grup Mondragón, un referent internacional de l’economia social, per compartir coneixement i explorar nous àmbits de creixement.

Una conversa plena de context, matís i honestedat que ajuda a entendre millor tant el passat recent com els reptes immediats de l’economia social al país.

Les productores audiovisuals catalanes en el context actual

Jordi Portals Casanovas

Professió: Director i guionista audiovisual. Escriptor. 

Data tertúlia: 2 d'octubre de 2025

Comentaris: En Jordi comença explicant que estem vivint un moment de canvi i transformació profunda en els continguts i en la manera d’explicar històries dins el relat audiovisual. A Catalunya, hi ha actualment unes 140 empreses actives dedicades totalment o parcialment a la producció audiovisual. Moltes d’aquestes són filials de grans grups catalans o internacionals, fet que mostra una concentració elevada però, alhora, una gran diversitat d’actors.

Entre els principals noms hi trobem grans grups com Mediapro, productores com Gestmusic Endemol o Diagonal TV, i d’altres com Minoria Absoluta, El Terrat o Abacus. Segons en Jordi, la realitat de les productores audiovisuals catalanes està marcada per una combinació de creixent presència internacional, reformes institucionals i tensions pel nou marc proposat per la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), que continua essent un actor clau en la distribució i producció de continguts.

Tot i aquest dinamisme, en Jordi assenyala que moltes productores són petites, cosa que posa en evidència la fragilitat del teixit independent. Es mostra crític amb la concentració de poder en mans de grans grups i amb la precarietat que afecta bona part del sector. Defensa la necessitat de mantenir la diversitat de formats i de veus, apostant sempre per continguts amb valor cultural i per la llibertat d’expressió com a pilar essencial.

Durant la tertúlia, en Jordi també ens parla dels seus projectes més recents, com el documental “Negres. La Catalunya esclavista”, del qual n’és director i guionista. El treball, produït per Abacus i emès dins el programa “Sense Ficció” de TV3, va generar un debat intens i una notable repercussió mediàtica.

Amb un to més distès, ens comparteix anècdotes de la seva trajectòria i de la seva participació en sèries i programes com “Sota terra”, “L’Aprenent”, “El Club”, “Els Pirineus des de l’aire” o el mític “Redes” d’Eduard Punset.

Per acabar, ens avança que actualment està treballant en un nou documental sobre la construcció i inauguració del nou estadi del Futbol Club Barcelona, un projecte que combina memòria, arquitectura i emoció col·lectiva.

Claus per entendre i frenar el protofeixisme

Joan Antón-Mellón

Professió: Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració
Grup/Entitat: Es Universidad de Barcelona (UB)

Data tertúlia: 18 de setembre de 2025

Comentaris: La tertúlia amb Joan Antón-Mellón ens ha oferit una anàlisi lúcida i necessària sobre els reptes que enfronten les nostres democràcies. Com a expert en la matèria, ens va donar claus per entendre les noves formes d'autoritarisme i com podem fer-hi front.

Inicialment, Antón-Mellón ens va apropar a la feina del seu grup de recerca a la universitat, centrat en el desenvolupament de mecanismes per identificar processos de radicalització, tant en l'extrema dreta com en el jihadisme. Una tasca amb una aplicació molt directa, ja que col·laboren habitualment amb cossos de seguretat com els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil.

El punt central de la seva intervenció va ser l'anàlisi del que defineix com a "nou feixisme" o "protofeixisme". Va explicar com aquests corrents, juntament amb els anomenats "tecnoliberals", comparteixen un ideari basat en la supremacia d'unes persones sobre les altres i en un darwinisme social on només sobreviu el més fort. Tot i que no utilitzen la violència explícita del feixisme històric, la seva base ideològica és profundament totalitària.

Llavors, quina és la resposta? Lluny de receptes miraculoses, la seva proposta va ser contundent: l'organització. Va insistir que aquests moviments estan molt ben estructurats i que la resposta més eficaç des de la societat civil és construir una xarxa més sòlida que la seva. Aquesta tasca s'ha de fer des de tots els àmbits possibles: escoles,ampes, associacions veïnals i tot el teixit associatiu. En definitiva, una crida a l'acció col·lectiva per defensar activament els valors democràtics.

El liberalisme a Catalunya i al món

Erik Herrera

Professió: Music i empresari musical
Grup/Entitat: Fundador de l'Institut Ostrom

Data tertúlia: 5 de juny de 2025

Comentaris: L’Erik ens presenta les tesis del pensament liberal: llibertat individual, propietat privada, justícia i altres principis fonamentals.

Ens comenta que l’Institut Ostrom forma part de l’Atlas Network, una plataforma que agrupa més de 400 fundacions, think tanks i organitzacions internacionals que impulsen les idees de llibertat personal i econòmica arreu del planeta. No reben cap finançament públic i compten amb un cert finançament procedent de Washington.

Exposa els països nòrdics com els estats amb més benestar i com a exemples de polítiques liberals, fet que ens ha sorprès, ja que sovint es consideren dins l’òrbita socialdemòcrata.

Parlem de les fallades tant del govern com del mercat (segons l’opinió de cadascú) en àmbits com l’habitatge, la sanitat o l’educació. Segons l’Erik, el problema del cost elevat de la sanitat nord-americana és que el mercat no hi funciona correctament, i per això és més cara que la sanitat pública europea.

Durant el debat, afloren diferències significatives dins del mateix corrent liberal: entre els partidaris d’una certa intervenció i els de tendència més anarcoliberal. Aquestes diferències es fan evidents en qüestions com l’acceptació o no de la immigració o el pagament de l’impost de successions. En tot cas, els uneix la idea que el govern o l’Estat s’hauria de limitar bàsicament a garantir la seguretat (policia i exèrcit), la justícia i el respecte a la llibertat individual.

Com resoldre el problema de l'habitatge sense que l'administració hi posi diners.

Joan Clos i Matheu 

Professió: Doctor anestesista.
Grup/Entitat: Alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006 i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008. De 2010 a 2018 va ser Director Executiu d'ONU-Habitat.

Data tertúlia: 8 de maig de 2025.

Comentaris: En Joan ens presenta les dificultats d'accés a l'habitatge com un problema altament polititzat, però que, segons ell, no és tan greu com sovint es vol fer veure.

Assenyala que les grans solucions són les aplicades a Viena o a Singapur. A ell li agrada més el model de Singapur perquè garanteix el mix ètnic i evita la segregació, un problema freqüent en la construcció de nous barris. Comenta també l'experiència fallida de Sant Cugat i la importància de la densitat urbana per garantir un urbanisme sostenible i un teixit comercial actiu.

Tot i la complexitat del tema, considera que és resoluble. Això sí, cal molta valentia política, ja que seria necessari arribar a acords que, a Catalunya, podrien implicar tant l'esquerra com la dreta.

Defensa que la promoció d'habitatge pot fer-se a través del mercat, sense que l’administració hagi de posar-hi diners. Segons ell, només caldria oferir concessions a 80 anys i garantir el pagament dels lloguers.

Una de les seves frases destacades és: "Tota llei té la seva patologia."

Com a anècdota, també comparteix algunes experiències sobre l'ús i els efectes de la ketamina i altres drogues durant la seva etapa com a anestesista.

De Nicaragua al món: Una mirada a l'evolució de la cooperació al desenvolupament

Miquel Carrillo Ponce 

Professió: Enginyer Químic.
Grup/Entitat: President de la cooperativa Nadir. Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT) de la UOC.

Data tertúlia: 3 d'abril de 2025.

Comentaris: En Miquel, ha dedicat gran part de la seva vida professional al sector de la cooperació al desenvolupament. El seu propi viatge, que va començar a Nicaragua on va fer la prestació social substitutòria enlloc de fer la mili, ens serveix de punt de partida per explorar com ha evolucionat la cooperació, des dels seus orígens fins als complexos reptes actuals. Curiosament, la seva trajectòria va incloure un breu parèntesi en l'enginyeria relacionada amb el món de l'aigua, però la vocació el va retornar ràpidament al sector de la cooperació, on ha dedicat pràcticament tota la seva carrera professional. 

En Miquel ens comenta les primeres iniciatives de la cooperació sortides de la societat civil. Un exemple paradigmàtic és la creació de la Creu Roja l'any 1863, impulsada per Henri Dunant després de presenciar els horrors de la batalla de Solferino. De manera similar, organitzacions com Save the Children al Regne Unit van sorgir després de la Primera Guerra Mundial amb l'objectiu d'ajudar els infants orfes. 

No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que la cooperació va començar a estructurar-se de forma més global, amb els estats del món desenvolupat assumint un rol protagonista en la definició de polítiques i programes. Un dels objectius més emblemàtics d'aquesta era, l'aportació del 0,7% del Producte Nacional Brut (PNB) a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), es va concretar formalment en una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1970.

Des d'aleshores, les polítiques de desenvolupament han viscut una evolució constant, amb alts i baixos marcats per crisis econòmiques, canvis polítics i noves prioritats. Hem comentat com l'assoliment real del 0,7% ha estat una meta difícil per a molts països, inclòs el nostre, i com es distribueixen els fons entre els diferents nivells de l'administració (Ajuntaments, Generalitat, Estat). En aquest context, Europa s'ha consolidat com un actor clau, sent un dels principals donants a escala mundial.

En Miquel desta com el model desenvolupat per la Xina en els darrers anys – centrat en la creació de grans infraestructures finançades i sovint gestionades per operadors xinesos, com a part de la seva estratègia de la "Nova Ruta de la Seda" – està influint i, en certa manera, desafiant l'enfocament occidental. Acabem comentant l'impacte de les retallades i el canvi de política en cooperació durant l'administració Trump als Estats Units.

Hem d'ampliar l'aeroport?

Pere Suau-Sánchez

Professió: Catedràtic.
Grup/Entitat: Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). UOC

Data tertúlia: 6 de març de 2025.

Comentaris: Interessant tertúlia amb el Dr. Pere Suau-Sánchez. Ens explica el seu recorregut acadèmic, des dels estudis de Geografia passant per diverses estades en universitats europees, fins a aterrar a la UOC, on actualment és catedràtic. El seu treball se centra en la gestió del transport aeri, amb un enfocament en l’estratègia d’aeroports i companyies aèries, sostenibilitat i transformació digital.

Durant la tertúlia, ens ofereix la seva visió sobre el funcionament d’Aena. A través d’anècdotes il·lustratives, descriu una cultura empresarial molt jeràrquica, allunyada dels models més flexibles propis del món anglosaxó. També exposa el model de negoci d’Aena, basat en el creixement com a estratègia per incrementar els ingressos. Ens recorda que el principal accionista d’Aena, amb control majoritari, és ENAIRE, una entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible d’Espanya, que gestiona la navegació aèria del país (els controladors aeris).

Amb esquemes molt clarificadors, en Pere ens presenta diferents alternatives per a la transformació de l’aeroport i les problemàtiques associades a cadascuna. D’això en deriva una reflexió fonamental: abans de decidir sobre l’ampliació de l’aeroport, hauríem de tenir clar quin model de ciutat volem.

Un punt clau que destaca és que l’ampliació de l’aeroport portarà, sens dubte, un increment de turistes, però no garanteix en absolut un augment significatiu dels vols de llarga distància. A més, explica com les companyies aèries prenen decisions basades en la demanda, que en el cas de Barcelona està molt condicionada per un teixit empresarial format principalment per PIMEs. En aquest sentit, comptar amb una companyia de bandera podria ajudar a consolidar vols de llarga distància, especialment cap a Àsia, que sembla ser una necessitat estratègica.

Sembla interessant el fet de que una certa saturació de l'aeroport podria portar alguns avantatges derivats de l'increment de costos que suposaria per les companyies i el reequilibri que això podria portar en termes de tipus de vols i passatgers.

Finalment, en Pere destaca la manca de transparència en els comptes d’Aena pel que fa als resultats econòmics de cadascun dels seus aeroports, un tema recurrent en el debat sobre la seva gestió.

Una dona forta en una junta del Barça molt masculina.

Elena Fort i Cisneros

Professió: Advocada.
Grup/Entitat: Vicepresidenta de l'Àrea Institucional del Futbol Club Barcelona.

Data tertúlia: 5 de febrer de 2025.

Comentaris: L’Elena ens explica la seva trajectòria personal i professional. Es defineix com una dona forta, i la seva experiència ho avala. Relata la seva carrera en l’àmbit de l’advocacia, especialitzada en temes d’habitatge, així com el seu rol en la política. Sota el paraigües de Junts, ha treballat en diferents legislatures com a assessora del grup al Parlament, sempre vinculant-ho a la seva experiència professional en urbanisme i habitatge.

També detalla la seva trajectòria en l’àmbit esportiu, centrant-se en el Futbol Club Barcelona. Comparteix anècdotes sobre com va integrar-se a la Junta Directiva actual sota la presidència de Joan Laporta. La seva visió es focalitza en mantenir l’estructura associativa de base del club, compatibilitzant-la amb un model identitari que permeti la professionalització, una gestió eficient i un sistema d’ingressos sostenible.

Destaca la importància del model de La Masia i com aquest està rendint fruits en aquesta nova etapa, reforçant la singularitat del Barça. Respon a qüestions sobre governança i abordem el calendari de les obres del nou estadi —que acumula retards— i l’impacte econòmic que suposarà.

Història del crèixement i poder de la ONCE.

Miguel Durán Campos

Professió: Advocat.
Grup/Entitat: ex Director General de la ONCE.

Data tertúlia: 12 de desembre de 2024.

Comentaris: En Miguel Durán ens ha explicat la seva història personal i professional, des dels seus orígens humils fins a arribar a ser una figura clau dins de la ONCE i amb gran influència sobre el Govern. De molt jove, va arribar a Catalunya i va passar part de la seva infància en centres per a infants fora del territori català.

Ens ha parlat de la història de la ONCE, creada durant el règim franquista, amb un model que unificava associacions regionals, entre les quals Catalunya va tenir un paper rellevant gràcies a figures com Roc Boronat que fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l'any 1934, el cupó del cec. 

Gràcies a la voluntat de Carmen Polo i altres membres franquistes, el Govern de Franco va concedir una llicència per emetre i vendre loteria a la ONCE. Amb l'arribada d'en Durán i gràcies a un ambiciós programa de transformació del model de cupó (increment del premi, de la numeració i altres canvis constants per incrementar les vendes) va permetre a la institució acumular una ingent quantitat de recursos per invertir en sectors estratègics, com els mitjans de comunicació, amb operacions destacades com Telecinco.

Durán també ha compartit com la ONCE va saber negociar amb els governs de torn per mantenir els seus privilegis i integrar els treballadors al sistema de seguretat social. Amb tot, ens ha deixat reflexions sobre el lideratge i el poder, reconeixent com les relacions canvien en abandonar els càrrecs de responsabilitat.

Avui, Miguel Durán continua la seva trajectòria amb un bufet d’advocats.

Des de la universitat a la gestió privada d'una fundació passant per la gestió pública i privada.

Marta Lacambra i Puig

Professió: Economista. 
Grup/Entitat: Directora General de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Data tertúlia: 5 de novembre de 2024.

Comentaris: La Marta ens explica la seva dilatada experiència en l'àmbit de l'administració pública. Destaca com a un període especialment atractiu el temps dedicat a la seva experiència al Departament d'Educació, on va tenir la sensació d'estar realment construint les estructures d'estat. Ens comenta també les seves responsabilitats en l'àmbit del Departament de Cultura i de Medi Ambient fins a dirigir l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). 

Ens explica també algunes anècdotes vinculades a la seva participació al patronat del Palau de la Música, que eren un clar presagi de la greu crisi que hauria d'afrontar l'entitat. Segons comenta, els oferiments deshonestos per mantenir content el patronat eren ja una pràctica tradicional dins de l'organització.

Pel que fa a l'ACA, ens explica el difícil aterratge en un entorn dominat per homes enginyers de camins, i com se'ls va guanyar.

També ens parla del seu pas per Caixa Manresa i de la seva posterior incorporació a Catalunya Caixa, que la va portar a dirigir la Fundació Catalunya-La Pedrera. Ens detalla les diferents línies d'activitat de la fundació i el seu model d'ingressos, basat en les entrades de La Pedrera i en un model de copagament per a les diverses activitats.

Acabem demanant-li una valoració sobre com veu l'administració, i es mostra optimista respecte a la voluntat expressada pel nou govern de centrar-se en una millora de la gestió.

Sobre l’auge d’Aliança Catalana, el paper de Sílvia Orriols i al nacionalpopulisme català.

Xavier Torrens Llambrich 

Professió: Politòleg. 
Grup/Entitat: Universitat de Barcelona.

Data tertúlia: 3 d'octubre de 2024.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Xavier Torrens. Ens comparteix la seva experiència com a politòleg especialitzat en la gestió pública, centrant-se en el concepte de "toolkit". 

Ens parla del seu exhaustiu treball d’investigació, quasi antropològic, que ha culminat en la publicació del seu llibre "Salvar Catalunya: La gestació del nacionalpopulisme català". Ha seguit de prop l’activitat de Sílvia Orriols, acompanyant-la en plenaris municipals, actes públics i intervencions als mitjans. Aquesta observació contínua li ha permès desvetllar aspectes de la seva trajectòria que fins ara no havien sortit a la llum. 

Xavier subratlla la importància de diferenciar el nacionalpopulisme, representat per Aliança Catalana, d’altres corrents com el nacionalsocialisme o el neofeixisme, que fan ús de la violència política. 

Així mateix, posa en relleu com les idees d’Orriols estan profundament arrelades en la seva experiència vital, condicionant fins i tot decisions personals com la seva vida familiar i de parella, sempre lligades als seus ideals per promoure la identitat catalana. 

També assenyala els errors comesos pels opositors polítics, tant en el Parlament com en els mitjans de comunicació, que sovint acaben alimentant el discurs d'Orriols i oferint-li nou material per les seves xarxes socials, motor clau del seu creixement. Xavier comenta que si es vol fer un "cordó sanitari" s'ha de fer ben plantejat; que no entri en la confrontació directa, ja que la polarització tendeix a reforçar el nacionalpopulisme. 

En aquest sentit, fa una menció a l'estratègia de Kamala Harris, que ha sabut connectar amb les emocions polítiques de manera positiva, aspecte fonamental en política.

L’ascens d'Aliança Catalana, segons Xavier, reflecteix una tendència comuna a molts països europeus i occidentals en els darrers anys. A partir de l'anàlisi de les últimes eleccions, destaca que el creixement d'Aliança Catalana ha captat votants de Junts, l’abstenció, vots en blanc i fins i tot d’Esquerra Republicana, en aquest ordre. Finalment, posa èmfasi en el paper crucial del lideratge en partits com aquest, on Sílvia Orriols, malgrat no tenir una formació o bagatge cultural destacat, ha demostrat ser molt hàbil i intel.ligent en l'ús de les seves estratègies. En Xavier vaticina que, de cara a les eleccions municipals del 2027, Aliança Catalana podria aconseguir més d’un centenar de regidors.

El gir econòmic del FC Barcelona. Reflexions i reptes de governança. 

Eduard Romeu i Barceló

Professió: Empresari. 
Grup/Entitat: ex Vicepresident Econòmic del Futbol Club Barcelona.

Data tertúlia: 12 de setembre de 2024.

Comentaris: En una conversa molt enriquidora, Eduard Romeu, vicepresident econòmic del FC Barcelona, ens comparteix la seva visió sobre la situació financera del club i els reptes que ha afrontat la junta directiva. Amb tres anys d'intensa gestió a les espatlles, Romeu ha estat clau per estabilitzar un Barça que venia d'una situació econòmica complicada. Un dels temes centrals de la nostra xerrada va ser com el club podria adoptar un model de governança més sòlid que el blindi davant futures crisis derivades de decisions d'algunes juntes directives o presidències, evitant així impactes que poden ser molt negatius. No hi ha cap alternativa perfecta en aquest sentit.

Un dels punts més esperançadors del futur del club, segons Romeu, és el nou Camp Nou. L'aposta per modernitzar l'estadi i aprofitar al màxim els ingressos associats a l'explotació d'espais VIP, concessions de restauració i botigues serà clau per consolidar l'economia del Barça a llarg termini. L'estrena d'aquestes noves instal·lacions serà un punt d'inflexió crucial per al club.

Finalment, parlem també de la pròxima cursa per la presidència del Barça. Romeu apunta que si Joan Laporta aconsegueix inaugurar el nou estadi, això farà que qualsevol altra candidatura ho tingui molt complicat per guanyar tracció.

La xerrada va concloure amb una nota personal, amb Romeu compartint la seva nova experiència en l'àmbit de la salut i la gestió del dolor, un sector on està expandint el seu negoci arreu de l'estat espanyol.