"Vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. Enlloc no està escrit que sigui invencible. Pasqual Maragall"

Glòria Oliver Rodríguez

Professió: Economista.
Grup/Entitat: Directora General Adjunta de la Fundació Pasqual Maragall.

Data tertúlia: 9 d'abril de 2026.

.

Comentaris: Avui hem tingut el plaer de compartir la tertúlia amb la Glòria Oliver Rodríguez. Amb una claredat i una passió encomanables, la Glòria ens ha submergit en el passat, el present i el futur d’una de les institucions científiques més rellevants del nostre país.

La Glòria ens ha explicat els orígens de la Fundació i el rol determinant del President Maragall. Qui no recorda aquella frase que ho va canviar tot: "Enlloc no està escrit que l'Alzheimer sigui invencible"? Aquell anunci públic no només va trencar tabús, sinó que va ser el tret de sortida d’una estructura que la Glòria ha ajudat a fer créixer i consolidar-se.

Ens explicava com, en els inicis, la captació d’empreses de l’Ibex va ser fonamental per arrencar. Aquell suport inicial de les grans corporacions —que a partir del segon any es va reduir de forma significativa fins a estabilitzar-se al voltant del mig milió d’euros anuals— va ser el motor necessari per a la posada en marxa. Però, com bé ens ha transmès la Glòria, el veritable èxit ha estat la transformació cap a un model de base social.

Un dels punts més interessants de la xerrada ha estat la defensa de la professionalització de l'activitat de la Fundació en tots els seus àmbits. Amb un pressupost actual que ronda els 40 milions d’euros, l'entitat compta ja amb més de 120.000 socis, dels quals un sorprenent 60% es troben fora de Catalunya.

Davant els dubtes que de vegades sorgeixen sobre els costos de captació de fons (que a la Fundació superen el 20%), la Glòria ha estat d'una claredat meridiana: "Ningú qüestiona que una empresa d'alimentació inverteixi en màrqueting per vendre els seus productes; per què s'hauria de qüestionar quan es tracta de finançar la ciència i el benestar?". Una reflexió fruit del seu aprenentatge en grans organitzacions com Creu Roja, Save the Children o Oxfam, de les quals ha extret les millors pràctiques per aplicar-les a la Fundació.

La conversa ens va portar també al cor de la seva activitat científica: el Projecte Alfa, que ja és un referent de llarg recorregut, i els nous avenços en biomarcadors, que obren la porta a detectar el risc d'Alzheimer amb una simple anàlisi de sang. Ens feia partícips de l'optimisme i l'activitat que es respira actualment en la recerca a escala global.

Però si una cosa va quedar clara durant la tertúlia és el caràcter independent de l'entitat. La Glòria ens ha comentat la decisió estratègica de no dependre de finançament estructural públic ni tenir presència institucional política al seu patronat. Aquesta llibertat d'acció és, sens dubte, una de les claus de la seva agilitat i eficàcia.

Hem acabat repassant les catorze recomanacions d'estil de vida saludable per a la prevenció de l'Alzheimer, un tancament perfecte per a una sessió plena de coneixement i compromís..

El projecte del 22@ i les polítiques industrials

Miquel Barceló i Roca

Professió: Enginyer Industrial i polític.
Grup/Entitat: Universitat Politècnica de Catalunya. Expresident de 22@Barcelona.

Data tertúlia: 5 de març de 2026.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Miquel Barceló. Ens ha repassat la seva trajectòria, molt vinculada al planejament urbanístic i, en particular, a la transformació de les ciutats a través d’aquestes eines.

Ens ha explicat amb detall l’experiència del 22@, que va viure com a responsable durant molts anys en la seva posada en marxa. Ha destacat la necessitat que hi va haver de modificar el Pla General Metropolità i de definir un marc específic per fer possible un model d’usos diferent, que ha permès el desenvolupament del 22@ fins avui, tot i que encara no s’ha desplegat completament en tot l’àmbit previst.

També hem comentat àmpliament la necessitat de disposar d’una política industrial sòlida per impulsar el teixit productiu, tant a escala regional com estatal. Ha subratllat la manca d’aquest tipus de polítiques en els diferents governs de la Generalitat des de l’inici de la democràcia, en contrast amb casos com el del País Basc, on sí que s’han desplegat estratègies industrials consistents que han contribuït a preservar i enfortir el seu teixit industrial. En aquesta línia, ha apuntat que moltes regions europees amb bons resultats econòmics tenen en comú polítiques industrials actives, amb el suport dels governs regionals i estatals, citant exemples com el sector agroalimentari als Països Baixos o a Flandes.

D’altra banda, ha posat l’accent en la necessitat d’abordar els reptes des d’una perspectiva sistèmica, superant la lògica dels “silos” departamentals i avançant cap a una visió més transversal, amb lideratge i coordinació des de nivells alts de govern. Ens ha comentat que està treballant en projectes d’aquest tipus en diversos municipis i que països com Finlàndia ja estan adoptant aproximacions similars.

Finalment, ha assenyalat la manca d’eficàcia de les administracions, tant a escala europea com catalana, sovint condicionada per un excés de regulació que dificulta, per exemple, el desplegament de les energies renovables al territori.

Processos de pau i els reptes del nou ordre internacional.

Kristian Herbolzheimer Jepsson

Professió: Enginyer tècnic agrícola per la Universitat de Lleida. Director del l’Institut Català Internacional per a la Pau
Grup/Entitat: Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP)

Data tertúlia: 5 de febrer de 2026

Comentaris: Hem tingut el plaer de comptar amb en Kristian, que ens ha ofert una interessant xerrada, per entendre el complex trencaclosques de la geopolítica actual i la resolució de conflictes.

La trobada ha començat amb un repàs als orígens d'en Kristian. Ens ha parlat de la seva diversitat familiar, marcada per avis immigrants d'origen alemany i nòrdic; un bagatge vital que, de ben segur, ha ajudat a forjar la seva visió oberta i global.

En Kristian ens ha explicat amb detall la història i el rol de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una entitat de caràcter públic que destaca per la seva gran independència i força d'actuació. Ens ha apropat al complex món de la resolució de conflictes compartint la seva pròpia experiència en la mediació de processos de pau, una expertesa adquirida durant les seves etapes laborals prèvies en diferents ONG centrades en aquest àmbit.

Un dels punts reveladors de la xerrada ha estat conèixer l'actual paper que estan jugant a l'hora d'intentar estructurar i cohesionar el conjunt de partits que formen l'oposició a Nicaragua. A partir d'aquí, en Kristian ens ha il·lustrat sobre com s'aborden els processos de pau en diversos països del món, detallant-ne les característiques, les dificultats i les fases més habituals.

També hem tingut temps per comentar àmpliament l'evolució de la guerra i els conflictes armats en les societats contemporànies. Hem analitzat el preocupant repunt que està tenint la conflictivitat a escala global durant les darreres dècades, buscant-ne les causes estructurals.

Finalment, la tertúlia ha derivat cap a un intens debat sobre l'horitzó del nou ordre internacional. Hem reflexionat sobre com ens afectaran les turbulències derivades de la segona legislatura de Donald Trump als Estats Units, l'impacte prolongat de la guerra d'Ucraïna i la consolidació de la Xina en la seva posició de lideratge mundial.

Hem tancat la sessió analitzant quin paper pot —i hauria de— jugar Europa enmig d'aquestes circumstàncies. La conclusió ha estat que una crisi multidimensional com l'actual pot acabar sent una oportunitat per empènyer el continent a prendre mesures de pes que, d'una altra manera, serien del tot impensables.

El finançament com a element d'unió federal.

Maite Vilalta Ferrer

Professió: Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials
Grup/Entitat: Universitat de Barcelona (UB).En l'actualitat és professora titular d'Hisenda Pública d'aquesta Universitat i membre de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB).

Data tertúlia: 5 de gener de 2026

Comentaris: La tertúlia d'aquesta setmana ha estat amb la Maite Vilalta, recercadora de l'IEB de la UB. Ens explica la seva llarga trajectòria professional i acadèmica, especialitzada profundament en l'àmbit del finançament dels estats federals.

La casualitat ha volgut que la sessió se celebri just el dia en què s'han trobat Oriol Junqueras i Pedro Sánchez, i s'ha fet un anunci parcial del model de finançament acordat, a l'espera de la presentació més formal que farà la Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Segons la Maite, els sistemes de finançament han de ser la "cola" que uneix els països federals. En aquells que funcionen realment com a tals, es busquen models perquè les minories siguin respectades, posant com a exemple el cas del Quebec al Canadà.

Durant la xerrada, repassem de forma detallada l'evolució del sistema de finançament català fins a arribar al model actual. La Maite ens il·lustra amb els diferents sistemes federals, fent èmfasi especialment en l'alemany i el canadenc, i parcialment en el dels Estats Units. Ens comenta la importància que el sistema tingui una capacitat d'anivellar i defensa que els mètodes més adequats han de ser fàcils d'explicar i de comprendre. Més enllà del sistema de finançament, destaca que el nivell d'inversions de l'Estat a cada territori és també un tema molt rellevant a l'hora de calcular l'equitat en el repartiment dels recursos.

Sobre el tema de les balances fiscals, apunta que en cap estat es publiquen de forma estructural. Aquí és un tema que, política i mediàticament, ha tingut molta rellevància, però en altres països són dades que es publiquen de forma esporàdica o en àmbits més acadèmics. Caldrà veure si el sistema acordat avui s'apropa al que va servir com a part de l'acord d'investidura del President Illa, que en definitiva era el corresponent a l'Estatut aprovat el 2006.