El projecte del 22@ i les polítiques industrials

Miquel Barceló i Roca

Professió: Enginyer Industrial i polític.
Grup/Entitat: Universitat Politècnica de Catalunya. Expresident de 22@Barcelona.

Data tertúlia: 5 de març de 2026.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Miquel Barceló. Ens ha repassat la seva trajectòria, molt vinculada al planejament urbanístic i, en particular, a la transformació de les ciutats a través d’aquestes eines.

Ens ha explicat amb detall l’experiència del 22@, que va viure com a responsable durant molts anys en la seva posada en marxa. Ha destacat la necessitat que hi va haver de modificar el Pla General Metropolità i de definir un marc específic per fer possible un model d’usos diferent, que ha permès el desenvolupament del 22@ fins avui, tot i que encara no s’ha desplegat completament en tot l’àmbit previst.

També hem comentat àmpliament la necessitat de disposar d’una política industrial sòlida per impulsar el teixit productiu, tant a escala regional com estatal. Ha subratllat la manca d’aquest tipus de polítiques en els diferents governs de la Generalitat des de l’inici de la democràcia, en contrast amb casos com el del País Basc, on sí que s’han desplegat estratègies industrials consistents que han contribuït a preservar i enfortir el seu teixit industrial. En aquesta línia, ha apuntat que moltes regions europees amb bons resultats econòmics tenen en comú polítiques industrials actives, amb el suport dels governs regionals i estatals, citant exemples com el sector agroalimentari als Països Baixos o a Flandes.

D’altra banda, ha posat l’accent en la necessitat d’abordar els reptes des d’una perspectiva sistèmica, superant la lògica dels “silos” departamentals i avançant cap a una visió més transversal, amb lideratge i coordinació des de nivells alts de govern. Ens ha comentat que està treballant en projectes d’aquest tipus en diversos municipis i que països com Finlàndia ja estan adoptant aproximacions similars.

Finalment, ha assenyalat la manca d’eficàcia de les administracions, tant a escala europea com catalana, sovint condicionada per un excés de regulació que dificulta, per exemple, el desplegament de les energies renovables al territori.