Les productores audiovisuals catalanes en el context actual

Jordi Portals Casanovas

Professió: Director i guionista audiovisual. Escriptor. 

Data tertúlia: 2 d'octubre de 2025

Comentaris: En Jordi comença explicant que estem vivint un moment de canvi i transformació profunda en els continguts i en la manera d’explicar històries dins el relat audiovisual. A Catalunya, hi ha actualment unes 140 empreses actives dedicades totalment o parcialment a la producció audiovisual. Moltes d’aquestes són filials de grans grups catalans o internacionals, fet que mostra una concentració elevada però, alhora, una gran diversitat d’actors.

Entre els principals noms hi trobem grans grups com Mediapro, productores com Gestmusic Endemol o Diagonal TV, i d’altres com Minoria Absoluta, El Terrat o Abacus. Segons en Jordi, la realitat de les productores audiovisuals catalanes està marcada per una combinació de creixent presència internacional, reformes institucionals i tensions pel nou marc proposat per la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), que continua essent un actor clau en la distribució i producció de continguts.

Tot i aquest dinamisme, en Jordi assenyala que moltes productores són petites, cosa que posa en evidència la fragilitat del teixit independent. Es mostra crític amb la concentració de poder en mans de grans grups i amb la precarietat que afecta bona part del sector. Defensa la necessitat de mantenir la diversitat de formats i de veus, apostant sempre per continguts amb valor cultural i per la llibertat d’expressió com a pilar essencial.

Durant la tertúlia, en Jordi també ens parla dels seus projectes més recents, com el documental “Negres. La Catalunya esclavista”, del qual n’és director i guionista. El treball, produït per Abacus i emès dins el programa “Sense Ficció” de TV3, va generar un debat intens i una notable repercussió mediàtica.

Amb un to més distès, ens comparteix anècdotes de la seva trajectòria i de la seva participació en sèries i programes com “Sota terra”, “L’Aprenent”, “El Club”, “Els Pirineus des de l’aire” o el mític “Redes” d’Eduard Punset.

Per acabar, ens avança que actualment està treballant en un nou documental sobre la construcció i inauguració del nou estadi del Futbol Club Barcelona, un projecte que combina memòria, arquitectura i emoció col·lectiva.

Claus per entendre i frenar el protofeixisme

Joan Antón-Mellón

Professió: Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració
Grup/Entitat: Es Universidad de Barcelona (UB)

Data tertúlia: 18 de setembre de 2025

Comentaris: La tertúlia amb Joan Antón-Mellón ens ha oferit una anàlisi lúcida i necessària sobre els reptes que enfronten les nostres democràcies. Com a expert en la matèria, ens va donar claus per entendre les noves formes d'autoritarisme i com podem fer-hi front.

Inicialment, Antón-Mellón ens va apropar a la feina del seu grup de recerca a la universitat, centrat en el desenvolupament de mecanismes per identificar processos de radicalització, tant en l'extrema dreta com en el jihadisme. Una tasca amb una aplicació molt directa, ja que col·laboren habitualment amb cossos de seguretat com els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil.

El punt central de la seva intervenció va ser l'anàlisi del que defineix com a "nou feixisme" o "protofeixisme". Va explicar com aquests corrents, juntament amb els anomenats "tecnoliberals", comparteixen un ideari basat en la supremacia d'unes persones sobre les altres i en un darwinisme social on només sobreviu el més fort. Tot i que no utilitzen la violència explícita del feixisme històric, la seva base ideològica és profundament totalitària.

Llavors, quina és la resposta? Lluny de receptes miraculoses, la seva proposta va ser contundent: l'organització. Va insistir que aquests moviments estan molt ben estructurats i que la resposta més eficaç des de la societat civil és construir una xarxa més sòlida que la seva. Aquesta tasca s'ha de fer des de tots els àmbits possibles: escoles,ampes, associacions veïnals i tot el teixit associatiu. En definitiva, una crida a l'acció col·lectiva per defensar activament els valors democràtics.

El liberalisme a Catalunya i al món

Erik Herrera

Professió: Music i empresari musical
Grup/Entitat: Fundador de l'Institut Ostrom

Data tertúlia: 5 de juny de 2025

Comentaris: L’Erik ens presenta les tesis del pensament liberal: llibertat individual, propietat privada, justícia i altres principis fonamentals.

Ens comenta que l’Institut Ostrom forma part de l’Atlas Network, una plataforma que agrupa més de 400 fundacions, think tanks i organitzacions internacionals que impulsen les idees de llibertat personal i econòmica arreu del planeta. No reben cap finançament públic i compten amb un cert finançament procedent de Washington.

Exposa els països nòrdics com els estats amb més benestar i com a exemples de polítiques liberals, fet que ens ha sorprès, ja que sovint es consideren dins l’òrbita socialdemòcrata.

Parlem de les fallades tant del govern com del mercat (segons l’opinió de cadascú) en àmbits com l’habitatge, la sanitat o l’educació. Segons l’Erik, el problema del cost elevat de la sanitat nord-americana és que el mercat no hi funciona correctament, i per això és més cara que la sanitat pública europea.

Durant el debat, afloren diferències significatives dins del mateix corrent liberal: entre els partidaris d’una certa intervenció i els de tendència més anarcoliberal. Aquestes diferències es fan evidents en qüestions com l’acceptació o no de la immigració o el pagament de l’impost de successions. En tot cas, els uneix la idea que el govern o l’Estat s’hauria de limitar bàsicament a garantir la seguretat (policia i exèrcit), la justícia i el respecte a la llibertat individual.

Com resoldre el problema de l'habitatge sense que l'administració hi posi diners.

Joan Clos i Matheu 

Professió: Doctor anestesista.
Grup/Entitat: Alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006 i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008. De 2010 a 2018 va ser Director Executiu d'ONU-Habitat.

Data tertúlia: 8 de maig de 2025.

Comentaris: En Joan ens presenta les dificultats d'accés a l'habitatge com un problema altament polititzat, però que, segons ell, no és tan greu com sovint es vol fer veure.

Assenyala que les grans solucions són les aplicades a Viena o a Singapur. A ell li agrada més el model de Singapur perquè garanteix el mix ètnic i evita la segregació, un problema freqüent en la construcció de nous barris. Comenta també l'experiència fallida de Sant Cugat i la importància de la densitat urbana per garantir un urbanisme sostenible i un teixit comercial actiu.

Tot i la complexitat del tema, considera que és resoluble. Això sí, cal molta valentia política, ja que seria necessari arribar a acords que, a Catalunya, podrien implicar tant l'esquerra com la dreta.

Defensa que la promoció d'habitatge pot fer-se a través del mercat, sense que l’administració hagi de posar-hi diners. Segons ell, només caldria oferir concessions a 80 anys i garantir el pagament dels lloguers.

Una de les seves frases destacades és: "Tota llei té la seva patologia."

Com a anècdota, també comparteix algunes experiències sobre l'ús i els efectes de la ketamina i altres drogues durant la seva etapa com a anestesista.

De Nicaragua al món: Una mirada a l'evolució de la cooperació al desenvolupament

Miquel Carrillo Ponce 

Professió: Enginyer Químic.
Grup/Entitat: President de la cooperativa Nadir. Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT) de la UOC.

Data tertúlia: 3 d'abril de 2025.

Comentaris: En Miquel, ha dedicat gran part de la seva vida professional al sector de la cooperació al desenvolupament. El seu propi viatge, que va començar a Nicaragua on va fer la prestació social substitutòria enlloc de fer la mili, ens serveix de punt de partida per explorar com ha evolucionat la cooperació, des dels seus orígens fins als complexos reptes actuals. Curiosament, la seva trajectòria va incloure un breu parèntesi en l'enginyeria relacionada amb el món de l'aigua, però la vocació el va retornar ràpidament al sector de la cooperació, on ha dedicat pràcticament tota la seva carrera professional. 

En Miquel ens comenta les primeres iniciatives de la cooperació sortides de la societat civil. Un exemple paradigmàtic és la creació de la Creu Roja l'any 1863, impulsada per Henri Dunant després de presenciar els horrors de la batalla de Solferino. De manera similar, organitzacions com Save the Children al Regne Unit van sorgir després de la Primera Guerra Mundial amb l'objectiu d'ajudar els infants orfes. 

No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que la cooperació va començar a estructurar-se de forma més global, amb els estats del món desenvolupat assumint un rol protagonista en la definició de polítiques i programes. Un dels objectius més emblemàtics d'aquesta era, l'aportació del 0,7% del Producte Nacional Brut (PNB) a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), es va concretar formalment en una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1970.

Des d'aleshores, les polítiques de desenvolupament han viscut una evolució constant, amb alts i baixos marcats per crisis econòmiques, canvis polítics i noves prioritats. Hem comentat com l'assoliment real del 0,7% ha estat una meta difícil per a molts països, inclòs el nostre, i com es distribueixen els fons entre els diferents nivells de l'administració (Ajuntaments, Generalitat, Estat). En aquest context, Europa s'ha consolidat com un actor clau, sent un dels principals donants a escala mundial.

En Miquel desta com el model desenvolupat per la Xina en els darrers anys – centrat en la creació de grans infraestructures finançades i sovint gestionades per operadors xinesos, com a part de la seva estratègia de la "Nova Ruta de la Seda" – està influint i, en certa manera, desafiant l'enfocament occidental. Acabem comentant l'impacte de les retallades i el canvi de política en cooperació durant l'administració Trump als Estats Units.

Hem d'ampliar l'aeroport?

Pere Suau-Sánchez

Professió: Catedràtic.
Grup/Entitat: Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). UOC

Data tertúlia: 6 de març de 2025.

Comentaris: Interessant tertúlia amb el Dr. Pere Suau-Sánchez. Ens explica el seu recorregut acadèmic, des dels estudis de Geografia passant per diverses estades en universitats europees, fins a aterrar a la UOC, on actualment és catedràtic. El seu treball se centra en la gestió del transport aeri, amb un enfocament en l’estratègia d’aeroports i companyies aèries, sostenibilitat i transformació digital.

Durant la tertúlia, ens ofereix la seva visió sobre el funcionament d’Aena. A través d’anècdotes il·lustratives, descriu una cultura empresarial molt jeràrquica, allunyada dels models més flexibles propis del món anglosaxó. També exposa el model de negoci d’Aena, basat en el creixement com a estratègia per incrementar els ingressos. Ens recorda que el principal accionista d’Aena, amb control majoritari, és ENAIRE, una entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible d’Espanya, que gestiona la navegació aèria del país (els controladors aeris).

Amb esquemes molt clarificadors, en Pere ens presenta diferents alternatives per a la transformació de l’aeroport i les problemàtiques associades a cadascuna. D’això en deriva una reflexió fonamental: abans de decidir sobre l’ampliació de l’aeroport, hauríem de tenir clar quin model de ciutat volem.

Un punt clau que destaca és que l’ampliació de l’aeroport portarà, sens dubte, un increment de turistes, però no garanteix en absolut un augment significatiu dels vols de llarga distància. A més, explica com les companyies aèries prenen decisions basades en la demanda, que en el cas de Barcelona està molt condicionada per un teixit empresarial format principalment per PIMEs. En aquest sentit, comptar amb una companyia de bandera podria ajudar a consolidar vols de llarga distància, especialment cap a Àsia, que sembla ser una necessitat estratègica.

Sembla interessant el fet de que una certa saturació de l'aeroport podria portar alguns avantatges derivats de l'increment de costos que suposaria per les companyies i el reequilibri que això podria portar en termes de tipus de vols i passatgers.

Finalment, en Pere destaca la manca de transparència en els comptes d’Aena pel que fa als resultats econòmics de cadascun dels seus aeroports, un tema recurrent en el debat sobre la seva gestió.

Una dona forta en una junta del Barça molt masculina.

Elena Fort i Cisneros

Professió: Advocada.
Grup/Entitat: Vicepresidenta de l'Àrea Institucional del Futbol Club Barcelona.

Data tertúlia: 5 de febrer de 2025.

Comentaris: L’Elena ens explica la seva trajectòria personal i professional. Es defineix com una dona forta, i la seva experiència ho avala. Relata la seva carrera en l’àmbit de l’advocacia, especialitzada en temes d’habitatge, així com el seu rol en la política. Sota el paraigües de Junts, ha treballat en diferents legislatures com a assessora del grup al Parlament, sempre vinculant-ho a la seva experiència professional en urbanisme i habitatge.

També detalla la seva trajectòria en l’àmbit esportiu, centrant-se en el Futbol Club Barcelona. Comparteix anècdotes sobre com va integrar-se a la Junta Directiva actual sota la presidència de Joan Laporta. La seva visió es focalitza en mantenir l’estructura associativa de base del club, compatibilitzant-la amb un model identitari que permeti la professionalització, una gestió eficient i un sistema d’ingressos sostenible.

Destaca la importància del model de La Masia i com aquest està rendint fruits en aquesta nova etapa, reforçant la singularitat del Barça. Respon a qüestions sobre governança i abordem el calendari de les obres del nou estadi —que acumula retards— i l’impacte econòmic que suposarà.

Història del crèixement i poder de la ONCE.

Miguel Durán Campos

Professió: Advocat.
Grup/Entitat: ex Director General de la ONCE.

Data tertúlia: 12 de desembre de 2024.

Comentaris: En Miguel Durán ens ha explicat la seva història personal i professional, des dels seus orígens humils fins a arribar a ser una figura clau dins de la ONCE i amb gran influència sobre el Govern. De molt jove, va arribar a Catalunya i va passar part de la seva infància en centres per a infants fora del territori català.

Ens ha parlat de la història de la ONCE, creada durant el règim franquista, amb un model que unificava associacions regionals, entre les quals Catalunya va tenir un paper rellevant gràcies a figures com Roc Boronat que fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l'any 1934, el cupó del cec. 

Gràcies a la voluntat de Carmen Polo i altres membres franquistes, el Govern de Franco va concedir una llicència per emetre i vendre loteria a la ONCE. Amb l'arribada d'en Durán i gràcies a un ambiciós programa de transformació del model de cupó (increment del premi, de la numeració i altres canvis constants per incrementar les vendes) va permetre a la institució acumular una ingent quantitat de recursos per invertir en sectors estratègics, com els mitjans de comunicació, amb operacions destacades com Telecinco.

Durán també ha compartit com la ONCE va saber negociar amb els governs de torn per mantenir els seus privilegis i integrar els treballadors al sistema de seguretat social. Amb tot, ens ha deixat reflexions sobre el lideratge i el poder, reconeixent com les relacions canvien en abandonar els càrrecs de responsabilitat.

Avui, Miguel Durán continua la seva trajectòria amb un bufet d’advocats.

Des de la universitat a la gestió privada d'una fundació passant per la gestió pública i privada.

Marta Lacambra i Puig

Professió: Economista. 
Grup/Entitat: Directora General de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Data tertúlia: 5 de novembre de 2024.

Comentaris: La Marta ens explica la seva dilatada experiència en l'àmbit de l'administració pública. Destaca com a un període especialment atractiu el temps dedicat a la seva experiència al Departament d'Educació, on va tenir la sensació d'estar realment construint les estructures d'estat. Ens comenta també les seves responsabilitats en l'àmbit del Departament de Cultura i de Medi Ambient fins a dirigir l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). 

Ens explica també algunes anècdotes vinculades a la seva participació al patronat del Palau de la Música, que eren un clar presagi de la greu crisi que hauria d'afrontar l'entitat. Segons comenta, els oferiments deshonestos per mantenir content el patronat eren ja una pràctica tradicional dins de l'organització.

Pel que fa a l'ACA, ens explica el difícil aterratge en un entorn dominat per homes enginyers de camins, i com se'ls va guanyar.

També ens parla del seu pas per Caixa Manresa i de la seva posterior incorporació a Catalunya Caixa, que la va portar a dirigir la Fundació Catalunya-La Pedrera. Ens detalla les diferents línies d'activitat de la fundació i el seu model d'ingressos, basat en les entrades de La Pedrera i en un model de copagament per a les diverses activitats.

Acabem demanant-li una valoració sobre com veu l'administració, i es mostra optimista respecte a la voluntat expressada pel nou govern de centrar-se en una millora de la gestió.

Sobre l’auge d’Aliança Catalana, el paper de Sílvia Orriols i al nacionalpopulisme català.

Xavier Torrens Llambrich 

Professió: Politòleg. 
Grup/Entitat: Universitat de Barcelona.

Data tertúlia: 3 d'octubre de 2024.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Xavier Torrens. Ens comparteix la seva experiència com a politòleg especialitzat en la gestió pública, centrant-se en el concepte de "toolkit". 

Ens parla del seu exhaustiu treball d’investigació, quasi antropològic, que ha culminat en la publicació del seu llibre "Salvar Catalunya: La gestació del nacionalpopulisme català". Ha seguit de prop l’activitat de Sílvia Orriols, acompanyant-la en plenaris municipals, actes públics i intervencions als mitjans. Aquesta observació contínua li ha permès desvetllar aspectes de la seva trajectòria que fins ara no havien sortit a la llum. 

Xavier subratlla la importància de diferenciar el nacionalpopulisme, representat per Aliança Catalana, d’altres corrents com el nacionalsocialisme o el neofeixisme, que fan ús de la violència política. 

Així mateix, posa en relleu com les idees d’Orriols estan profundament arrelades en la seva experiència vital, condicionant fins i tot decisions personals com la seva vida familiar i de parella, sempre lligades als seus ideals per promoure la identitat catalana. 

També assenyala els errors comesos pels opositors polítics, tant en el Parlament com en els mitjans de comunicació, que sovint acaben alimentant el discurs d'Orriols i oferint-li nou material per les seves xarxes socials, motor clau del seu creixement. Xavier comenta que si es vol fer un "cordó sanitari" s'ha de fer ben plantejat; que no entri en la confrontació directa, ja que la polarització tendeix a reforçar el nacionalpopulisme. 

En aquest sentit, fa una menció a l'estratègia de Kamala Harris, que ha sabut connectar amb les emocions polítiques de manera positiva, aspecte fonamental en política.

L’ascens d'Aliança Catalana, segons Xavier, reflecteix una tendència comuna a molts països europeus i occidentals en els darrers anys. A partir de l'anàlisi de les últimes eleccions, destaca que el creixement d'Aliança Catalana ha captat votants de Junts, l’abstenció, vots en blanc i fins i tot d’Esquerra Republicana, en aquest ordre. Finalment, posa èmfasi en el paper crucial del lideratge en partits com aquest, on Sílvia Orriols, malgrat no tenir una formació o bagatge cultural destacat, ha demostrat ser molt hàbil i intel.ligent en l'ús de les seves estratègies. En Xavier vaticina que, de cara a les eleccions municipals del 2027, Aliança Catalana podria aconseguir més d’un centenar de regidors.

El gir econòmic del FC Barcelona. Reflexions i reptes de governança. 

Eduard Romeu i Barceló

Professió: Empresari. 
Grup/Entitat: ex Vicepresident Econòmic del Futbol Club Barcelona.

Data tertúlia: 12 de setembre de 2024.

Comentaris: En una conversa molt enriquidora, Eduard Romeu, vicepresident econòmic del FC Barcelona, ens comparteix la seva visió sobre la situació financera del club i els reptes que ha afrontat la junta directiva. Amb tres anys d'intensa gestió a les espatlles, Romeu ha estat clau per estabilitzar un Barça que venia d'una situació econòmica complicada. Un dels temes centrals de la nostra xerrada va ser com el club podria adoptar un model de governança més sòlid que el blindi davant futures crisis derivades de decisions d'algunes juntes directives o presidències, evitant així impactes que poden ser molt negatius. No hi ha cap alternativa perfecta en aquest sentit.

Un dels punts més esperançadors del futur del club, segons Romeu, és el nou Camp Nou. L'aposta per modernitzar l'estadi i aprofitar al màxim els ingressos associats a l'explotació d'espais VIP, concessions de restauració i botigues serà clau per consolidar l'economia del Barça a llarg termini. L'estrena d'aquestes noves instal·lacions serà un punt d'inflexió crucial per al club.

Finalment, parlem també de la pròxima cursa per la presidència del Barça. Romeu apunta que si Joan Laporta aconsegueix inaugurar el nou estadi, això farà que qualsevol altra candidatura ho tingui molt complicat per guanyar tracció.

La xerrada va concloure amb una nota personal, amb Romeu compartint la seva nova experiència en l'àmbit de la salut i la gestió del dolor, un sector on està expandint el seu negoci arreu de l'estat espanyol.

Una vida professional en els mitjans del nostre país. 

Jaume Boix Angelats

Professió: Periodista. 
Grup/Entitat: Director de "El Ciervo".

Data tertúlia: 9 de maig de 2024.

Comentaris: En Jaume ens explica la seva dilatada i interessant trajectòria professional en l'àmbit del periodisme, des dels seus inicis com a becari a "El Ciervo" fins a les diferents etapes en diverses capçaleres de la premsa del país en les quals ha col·laborat o ha dirigit. Sempre ha estat un defensor del periodisme local. 

Ens explica la seva etapa com a Director del Diari de Barcelona. Ens parla de la figura de Samaranch, a qui va analitzar en profunditat després de la publicació del seu llibre "El deporte del poder", que era una biografia sobre Joan Antoni Samaranch. Assenyala que, tot i que Samaranch va ser franquista i falangista, això no era quelcom inusual a Catalunya en aquell moment, i ell va saber adaptar-se a cada moment de la història.

Actualment, tancat el cercle com diu ell, dirigeix la revista "El Ciervo", revista cultural que es publica des de 1951. Ens parla de les dificultats pròpies d'un mitjà que experimenta una disminució en el nombre de subscriptors a mesura que aquests deixen de renovar les seves subscripcions quan malauradament ens deixen. Una vida professional intensa i dedicada al periodisme de qualitat.

 La rellevància de la bioètica 

Núria Terribas i Sala. 

Professió: Advocada. 
Grup/Entitat: Fundació Víctor Grifols i Lucas.

Data tertúlia: 7 de març de 2024.

Comentaris: Estimulant tertúlia amb Núria Terribas. La Núria ens ha explicat la seva interessant trajectòria des de les oposicions a jutge fins al primer contacte amb el món de la bioètica a través de l’Institut Borja de Bioètica. Des d’aquell moment, ja centra la seva carrera en aquestes dues dimensions, la legal i la bioètica. Ens explica els orígens de la bioètica als Estats Units al voltant dels aspectes de salut quan calia prendre decisions amb un clar component ètic, com ara a qui oferir els pocs aparells d’hemodiàlisi disponibles en aquell moment. També ha abordat l’ètica aplicada als processos de recerca en l’àmbit de la salut i com s’ha anat traslladant a altres àmbits com la tecnologia o per exemple en l’aplicació de la intel·ligència artificial.

Hem abordat l’evolució que la bioètica ha tingut en el nostre país. Aprofundim en aspectes com ara l’eutanàsia, l’edició genètica, els drets dels pacients, les últimes voluntats, el cansament vital, el suïcidi assistit i d’altres. Ens comenta les diferents legislacions en diferents països europeus i l’evolució esperada en aquest àmbit.

Finalment, hem discutit aspectes relacionats a l’ètica de les organitzacions i aspectes com ara el dret a la informació per part dels nascuts.

En definitiva, una visió molt clara, didàctica i enriquidora al voltant de la rellevància de la bioètica en la nostra societat.

La difícil digitalització de l'administració catalana. 

Marc Realp i Campalans. 

Professió: Enginyer de Telecomunicacions. 
Grup/Entitat: Secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital.

Data tertúlia: 2 de febrer de 2024.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Marc Realp. Ens comenta la seva trajectòria des del món de la recerca universitària, passant per la consultoria de telecomunicacions, l'Autoritat Catalana de la Competència, la tornada a la consultoria i el pas final a la Secretaria. Una dilatada experiència en el sector que li permet abordar els reptes que ara afronta des de la Secretaria.

Ens explica els diferents àmbits adscrits a la Secretaria com ara l'administració digital, els serveis digitals a la ciutadania, les infraestructures, el CTTI o l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

Ens comenta les diferents prioritats d'aquest període que van des de la continuïtat en el desplegament i us efectiu de la xarxa de fibra a tot el país, la definició d'una estratègia compartida de model de digitalització amb les administracions (estatal, autonòmica i local), i continuar avançant en la millora del servei a la ciutadania.

Es fa evident la dificultat de l'administració per realitzar una transformació efectiva de la manera de treballar mitjançant la digitalització tot i que es van desenvolupant passes rellevants en la bona direcció.

Una visió jurídica i política de la situació política, de l'amnistia, el referendum i el finançament a Catalunya. 

Joan Ridao i Martín. 

Professió: Advocat i polític. 
Grup/Entitat: Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat de Catalunya.

Data tertúlia: 11 de gener de 2024.

Comentaris: Fantàstica tertúlia amb en Joan Ridao. Repassem tota la seva carrera professional en l'àmbit polític d'ERC, dels Parlaments de Catalunya i Espanya. Des dels seus inicis a Rubí fins a la Secretaria General. 

Interessant com ha compaginat la seva carrera política amb aspectes més formatius i de recerca i que l'ha portat a la Direcció de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. 

Ens explica les dificultats de lideratges en tots els partits polítics i en especial en l'àmbit català. La darrera dècada ha suposat una descapitalització tant a nivell dels partits com a nivell dels càrrecs que s'incorporen al govern en els seus diferents nivells. 

Abordem a continuació en profunditat els diferents estats pels que previsiblement passarà la llei d'amnistia. Quedarà en les mans de cada jutge la decissió que pren i si opta per fer consultes prejudicials a Europa i al TC.

Comentem també les diferents vies possibles per a la realització d'un referèndum i sembla que la única via raonable és per la via de referèndum acordat amb l'estat (els casos que ens inspiren són el del Canadà i el d'Escocia); altra cosa és que hi hagi oportunitat i voluntat política de fer-ho en algún moment. En cas de que el resultat del referendum fos positiu, caldria fer les modificacions a la constitució necessàries per poder aplicar-ne el resultat.  

Finalment abordem les possibles vies per la modificació del model de finançament.

La dislèxia: què és i com s'aborda el seu tractament a Catalunya?

Neus Buisán Cabot. 

Professió: Historiadora i logopeda.
Grup/Entitat: Directora de l'Associació Catalana de la Dislèxia.

Data tertúlia: 14 de desembre de 2023.

Comentaris: La Neus ens fa una extensa explicació de l'origen genètic i hereditari de la dislèxia que consisteix en la dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits. Es manifesta entre d’altres, perquè la lectura de paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba, i fins i tot, so a so; l’omissió, substitució o la inversió de lletres. El problema de la dislèxia, tot i ser reconegut a Catalunya pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i posar-hi normes perquè els afectats arribin a assolir uns graus d’ensenyament normals, arriben generalment en retard i no acaben de solucionar els problemes dels dislèxics, que quasi sempre han de fer tractaments en l’àmbit privat per corregir les seves mancances, a diferència d’altres estats de la Unió Europea com Suècia i França, per exemple. La Neus és optimista en aquest tema i creu que molt aviat s’ampliaran els recursos en l’ensenyament públic. També recalca la importància de detectar i tractar la dislèxia com més aviat possible ja que els resultats són molt més favorables per la persona afectada.

Una visió del procés des de dins.

Marcel Mauri de los Rios. 

Professió: Historiador i periodista català.
Grup/Entitat: Vicepresident primer i portaveu d'Òmnium Cultural.

Data tertúlia: 2 de novembre de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb Marcel Mauri. Ens comenta la seva participació en l’organització d’Omnium i com va experimentar-ho a nivell personal en el moment que va haver d’assumir un paper d’extraordinària rellevància mediàtica arran de l’empresonament de Jordi Cuixart. Ens explica les tensions amb l’ANC durant tot el procés i les dinàmiques amb els diferents partits durant tot el procés. La seva visió dels fets és interessant, desmentint algunes de les idees que han corregut de forma habitual i comentant la seva visió sobre el rol de diferents líders polítics que van intervenir en el procés i d’altres actors polítics i socials.

Com fer sostenibles el nostre sistema sanitari?

Gemma Craywinckel Martí. 

Professió: Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB. Metge especialista en Cirurgía General y Digestiva
Grup/Entitat: Gerent al Parc Sanitari Pere Virgili. Ex directora del CatSalut.
Data tertúlia: 5 d'octubre de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia sobre el nostre sistema sanitari. La Gemma ens explica la seva carrera que comença com a cirujana però que aviat es centre en la gestió hospitalària i del sistema de salut. Ens comenta la història del nostre sistema, des dels seus origens des del model bismarkià a l'actual model beveridgià amb una sanitat pública universal finançada per im,postos generals.

Ens explica les tensions a les que està sotmès el sistema. Amb un costos a l'alça que s'hauran de gestionar d'alguna forma per fer-lo sostenible. Aborden problemàtiques com ara el fet que els programes de cribatge, que tenen un al cost, sembla que no afegeixin anys de vida; no obstant cap pais s'ha atrevit a eliminar-lo tot i que hi ha països que no n'han fet un ús tant massiu. També abordem la problemàtica de l'atenció primària que ha sofert un cert desprestigi per part dels propis professionals. Ens comenta que en la seva opinió les dificultats del sistema de primària no venen tant de la maca de finançament com de la incapacitat dels propis professionals per transformar el sistema. Abordem també l'excés en el nombre d'hospitals i la dificultat de redirigir el sistema donada les influències polítitiques a les que està sotmés el sistema ja sugui pels propis gerents dels hospitals com pels alcaldes dels diferents partits. Considera que per fer un canvi en la profunditat que necessita el sistema es requeriria d'un periode llarg d'estabilitat amb majories qualificades en el pais.