10 de gener del 2014

En una Catalunya independent també cobrarem les pensions. 
Pere Gabarra Solé
ProfessióJubilat ex comercial en diferents sectors d'activitat Empresari i directiu de diverses empreses, treballant tant en territori espanyol com a l'estranger (Regne Unit i Holanda), especialment en el sector de la distribució del cafè durant els seus últims anys en actiu. Jubilat en l'actualitat, dedica el seu temps lliure -entre altres coses a treballar de forma voluntària i altruista per a l'Assemblea Nacional Catalana.
Grup/Entitat: Assemblea Nacional Catalana. Sectorial de Jubilats
Data tertúlia: 9 de gener de 2014
ComentarisEn Pere és en l'actualitat el Secretari de la sectorial dels jubilats d'aquesta organització, tenint lògicament com a objectiu posar el seu granet de sorra al procés d'independència de Catalunya respecte de l'Estat Espanyol.

Des de setembre de 2012 s'ha ocupat d'organitzar i coordinar les conferències per explicar millor a la gent gran quin és el projecte actualment liderat pel president de la Generalitat Artur Mas, amb l'objectiu de garantir l'èxit de la consulta prevista pel 9 de novembre de 2014, captant sobretot el vot dels indecisos (molts d'ells molt escèptics pels confusos missatges i advertiments dissuasoris que s'han llançat des dels partits unionistes).

Fa referència en particular a la mentida que suposa acoquinar als catalans que, cas d'independitzar-se Catalunya d'Espanya, el nou estat català no podrà fer front a les pensions socials. No és certa tal afirmació i menys quan el sistema de previsió social espanyol no és d'acumulació sinó de repartiment, això és, les cotitzacions socials actuals no es destinen a crear un fons que garanteixi les pensions futures sinó que amb les mateixes s'abonen les pensions actuals (això al marge del Fons de Reserva que va néixer del Pacte de Toledo de 1995 i al que el Govern espanyol ja ha tingut que acudir).

Això sí, és probable que durant els primers mesos d'independència, Catalunya necessiti de finançament exterior per donar els seus primers passos com a Estat, en la seguretat que el tradicional dinamisme econòmic del país convertirà tal necessitat en una mera anècdota.

Optimista de cara a la consulta del 9 de novembre de 2014, sosté que -si d'aquesta consulta no sorgís una majoria qualitativa- l'endemà s'aixecarà per seguir treballant de cara a una segona o terceres consultes en la convicció que més tard o més d'hora la plena independència política de Catalunya serà una realitat.