Josep Maria Martorell i Rodon
Professió: Físic i Dr. en Enginyeria informàtica.
Grup/Entitat: Director Associat del Barcelona Supercomputing Center .
Data tertúlia: 4 d'octubre de 2018.
Comentaris: Un plaer conversar amb en Josep Maria Martorell sobre l'impacte actual i futur de la tecnologia en la nostra societat. Ens parla de la imparable evolució de la capacitat dels ordinadors en quant a nivell de computació. Es continua complint la llei de Moore que diu que el número de transistors en un circuit integrat es duplica aproximadament cada dos anys.
Des d'un punt de vista geoestratègic la capacitat dels continents per fer chips i components de hardware vinculats a les TIC és un element fonamental. Europa fins ara ha està molt endarrerida però darrerament s'està fent un esforç per corregir aquestes mancances. Estònia és l'estat que més ha avançat en l'ús de la tecnologia i l'actual Comissari Europeu del Mercat Digital havia estat Primer Ministre d'Estònia. Per tant, el lideratge en aquest sentit és molt potent.
El centre de computació de Barcelona participa en un dels projectes que Europa està iniciant per poder competir en aquest àmbit.
La intel·ligència artificial pot afectar l'àmbit del mercat laboral. Poden desaparèixer algunes professions com ara conduir cotxes o fins i tot professions com els advocats o els metges també poden tenir un impacte elevat (curiosament als pocs dies de la tertúlia apareix en la Contra un expert que opina tot el contrari).
En Josep Maria ens comenta com l'aparició dels ordinadors quàntics (que no s'espera en les properes dècades) pot suposar disposar de la capacitat per desencriptar informació que ara ho està. Tot apunta que les grans potències i altres actors estan acumulant grans quantitats d'informació encriptada per si en algun moment poden desencriptar-la i treure'n profit.
Ens presenta alguns exemples de com la intel·ligència artificial està ajudant a fer simuladors de cor o simuladors de les vies respiratòries la qual cosa permet a les empreses de biotecnologia trobar solucions als problemes plantejats de forma "digital".
En definitiva disposar d'instruments com el Supercomputing Center a Barcelona és una gran oportunitat que ens permet atreure talent internacional i ser un referent europeu en aquest àmbit.
Des d'un punt de vista geoestratègic la capacitat dels continents per fer chips i components de hardware vinculats a les TIC és un element fonamental. Europa fins ara ha està molt endarrerida però darrerament s'està fent un esforç per corregir aquestes mancances. Estònia és l'estat que més ha avançat en l'ús de la tecnologia i l'actual Comissari Europeu del Mercat Digital havia estat Primer Ministre d'Estònia. Per tant, el lideratge en aquest sentit és molt potent.
El centre de computació de Barcelona participa en un dels projectes que Europa està iniciant per poder competir en aquest àmbit.
La intel·ligència artificial pot afectar l'àmbit del mercat laboral. Poden desaparèixer algunes professions com ara conduir cotxes o fins i tot professions com els advocats o els metges també poden tenir un impacte elevat (curiosament als pocs dies de la tertúlia apareix en la Contra un expert que opina tot el contrari).
En Josep Maria ens comenta com l'aparició dels ordinadors quàntics (que no s'espera en les properes dècades) pot suposar disposar de la capacitat per desencriptar informació que ara ho està. Tot apunta que les grans potències i altres actors estan acumulant grans quantitats d'informació encriptada per si en algun moment poden desencriptar-la i treure'n profit.
Ens presenta alguns exemples de com la intel·ligència artificial està ajudant a fer simuladors de cor o simuladors de les vies respiratòries la qual cosa permet a les empreses de biotecnologia trobar solucions als problemes plantejats de forma "digital".
En definitiva disposar d'instruments com el Supercomputing Center a Barcelona és una gran oportunitat que ens permet atreure talent internacional i ser un referent europeu en aquest àmbit.
