Zona Franca: la gran desconeguda i una història d'èxit
Pere Navarro
Professió: Delegat del Consorci de la Zona Franca. Polític
Grup/Entitat: Consorci de la Zona Franca

Data tertúlia: 13 de desembre de 2018.

Comentaris: En Pere Navarro ens explica la història de la Zona Franca que és una gran desconeguda. Com diu en Pere, ens llegeix el "prospecte" que explica el què, el com i el perquè. Els seus orígens s'ubiquen a principis del segle XX abans de la primera Guerra Mundial quan l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona es van posar d'acord per crear un consorci. L'Estat va cedir la gestió d'explotació de la sorra de les platges i d'aquesta forma el consorci va obtenir els ingressos necessaris per realitzar les expropiacions de terrenys que van servir per crear la Zona Franca. 

Ara mateix dels 6 milions de metres quadrats la part dedicada realment a zona franca és molt reduïda. La major part de l'espai està dedicat a polígon industrial i empresarial. La seva ubicació propera al Port a l'Aeroport a la ciutat el fa absolutament estratègic. 
La Zona Franca és un centre de beneficis i per tant no "consumeix" recursos de l'Estat ni de l'Ajuntament. El model de negoci consisteix a llogar els terrenys i actius que ha anat generant al llarg dels anys de funcionament. Lloguen els terrenys a les empreses industrials i de serveis de logística. Ens comenta que és la Zona Franca més gran de tota Europa. El pressupost són uns 50 milions d'euros, un equip d'unes 100 persones per gestionar tot aquest negoci i l'any passat van tenir uns 30 milions de beneficis (any una mica especial per diferents atípics). Habitualment poden estar amb uns beneficis d'uns 10 milions que es reinverteixen en la pròpia activitat.
Ara estan potenciant un de viver d'empreses industrials avançades vinculades a impressió en 3D i altres tipus d'iniciatives industrials. També tenen la voluntat de fer un centre vinculat a temes formatius de formació professional.
La zona de La Marina, que ocupa aproximadament l'equivalent a 40 illes de l'Eixample, és un dels darrers espais disponible per edificar en l'àmbit de la ciutat de Barcelona. La seva idea és desenvolupar un projecte per convertir aquesta zona en un pol d'atracció i captació de talent jove vinculat també el món de l'empresa industrial.
Ens comenta que el Port, l'Aeroport o la Zona Franca treballen de forma coordinada i fan plans estratègics sense estar condicionats per decisions a nivell de l'Estat.

Acabem repassant la seva experiència en l'àmbit polític, l'Ajuntament com espai ideal per fer política, la proposta federalista de Granada que li sembla una idea prou interessant tot i que la dificultat del moment no fa preveure que ens hi puguem aproximar a curt termini.

La nutrició saludable i la industria alimentaria: risc o oportunitat
Isma Prados
Professió: Nutricionista.
Grup/Entitat: Innovació i disseny de producte alimentari. Universitat de Barcelona.

Data tertúlia: 8 de novembre de 2018.

Comentaris: Interessant tertúlia amb l'Isma Prados. Comencem parlant de que la cuina és un llegat cultural generat per decantació del coneixement popular i marcat pel territori, els seus productes i la seva gent. 

Parlem abastament de la piràmide d'aliments i com ha evolucionat l'alimentació dels humans des de l'homo sapiens fins als nostres dies. Els hàbits alimentaris, en les societats avançades econòmicament, han patit una gran transformació des de mitjans del segle passat fins als nostres dies. 
De cara a tenir una bona alimentació cal seguir la piràmide d'aliments i consumir aliments "íntegres" (no necessàriament integrals) sempre que es pugui. El cas del pa és un bon exemple de com quan hem abandonat el producte "íntegre", s'han empitjorat de forma important els atributs nutritius del producte. 
L'Isma ens explica la complexitat del negoci de la restauració i com n'és d'important una gestió molt professional de l'escandall de costos i els processos associats. Molts restaurants que tanquen ho fan perquè no contemplen aquests factors i el supleixen amb un sobreesforç dels propietaris que porta a un cansament enorme que sol acabar amb el tancament.
Repassem la seva interessant i en part eclèctica carrera professional des dels seus inicis a la cuina, els estudis d'Enginyeria Industrial, el pas pels grans restaurants, el món de TV3 i altres productores i la darrera etapa en el món de la universitat i de la indústria alimentària com el consultor. No podem deixar de comentar la seva dilatada experiència "mediàtica" a TV3 que li va permetre fer molts contactes i que li han permès créixer professionalment.
La indústria alimentària és determinant alhora de generar hàbits alimentaris. Per tant ajudar a la indústria a fer productes saludables pot tenir un impacte important en la bona nutrició de la població. Probablement és un via determinant per lluitar contra l'epidèmia d'obesitat en la que estem immersos.
Repassem també les dinàmiques de gestió d'aliments biodinàmics i acabem amb les darreres tendències de la cuina que actualment sembla que van cap a la cuina nutricional i saludable (la healthy kitchen) on en Xavier Pellicer podria ser a un dels exponents a nivell català.

Barcelona i l'oportunitat de la supercomputació
Josep Maria Martorell i Rodon
Professió: Físic i Dr. en Enginyeria informàtica.
Grup/Entitat: Director Associat del Barcelona Supercomputing Center .

Data tertúlia: 4 d'octubre de 2018.

Comentaris: Un plaer conversar amb en Josep Maria Martorell sobre l'impacte actual i futur de la tecnologia en la nostra societat. Ens parla de la imparable evolució de la capacitat dels ordinadors en quant a nivell de computació. Es continua complint la llei de Moore que diu que el número de transistors en un circuit integrat es duplica aproximadament cada dos anys. 
Des d'un punt de vista geoestratègic la capacitat dels continents per fer chips i components de hardware vinculats a les TIC és un element fonamental. Europa fins ara ha està molt endarrerida però darrerament s'està fent un esforç per corregir aquestes mancances. Estònia és l'estat que més ha avançat en l'ús de la tecnologia i l'actual Comissari Europeu del Mercat Digital havia estat Primer Ministre d'Estònia. Per tant, el lideratge en aquest sentit és molt potent.  
El centre de computació de Barcelona participa en un dels projectes que Europa està iniciant per poder competir en aquest àmbit. 
La intel·ligència artificial pot afectar l'àmbit del mercat laboral. Poden desaparèixer algunes professions com ara conduir cotxes o fins i tot professions com els advocats o els metges també poden tenir un impacte elevat (curiosament als pocs dies de la tertúlia apareix en la Contra un expert que opina tot el contrari).
En Josep Maria ens comenta com l'aparició dels ordinadors quàntics (que no s'espera en les properes dècades) pot suposar disposar de la capacitat per desencriptar informació que ara ho està. Tot apunta que les grans potències i altres actors estan acumulant grans quantitats d'informació encriptada per si en algun moment poden desencriptar-la i treure'n profit.
Ens presenta alguns exemples de com la intel·ligència artificial està ajudant a fer simuladors de cor o simuladors de les vies respiratòries la qual cosa permet a les empreses de biotecnologia trobar solucions als problemes plantejats de forma "digital".
En definitiva disposar d'instruments com el Supercomputing Center a Barcelona és una gran oportunitat que ens permet atreure talent internacional i ser un referent europeu en aquest àmbit.

Les primàries de Barcelona. Què ens hi juguem?
Jordi Cabré.
Professió: Escriptor i advocat.
Grup/Entitat: Col.labora amb diversos mitjans de comunicació.

Data tertúlia: 13 de setembre de 2018.

Comentaris: Amb en Jordi repassem els diferents possibles candidats i alternatives de partits del àmbit Nacionalista per les eleccions de Barcelona. 
Revisem l'obra de govern de l'Ada Colau amb diversitat d'opinions sobre el que s'ha aconseguit i si ha estat molt a poc. Comentem les possibles alternatives d'evolució del "procés" i com el resultat de les eleccions municipals a Barcelona poden condicionar-lo. Els candidats poden ser tan diversos com Pilar Rahola, Grau Pere o el que les bases acabin decidint. 
Comentem la dificultat d'entesa entre Esquerra Republicana i el PDeCAT. 
En Jordi Apunta la possibilitat de que els canvis de legislació i la rebaixa de tensió que es pot veure des de l'estat hagi estat estat promogut per instàncies europees. Alguns expressem els nostres dubtes en relació a aquesta possibilitat.

Aflora la idea, compartida per bona part dels tertulians, de que no podem mantenir una fidelitat total als plantejaments que vinguin des de l'exili o des de la presó. Cal prendre les decisions adequades contemplant el que prové d'aquests àmbits però no fent una obediència cega als mateixos.

El negoci de la moda i la moda masculina a Catalunya
Toni García
Professió: Empresari de moda.
Data tertúlia: 7 de juny de 2018.

Comentaris: Molt interessant conèixer de la ma d'en Toni com funciona el sector de la moda. Ens comenta en detall la seva carrera des de la venda de texans al País Basc fins al món de la distribució i la representació de marques de diversos països. 

Curiós el volum de moda masculina del País Basc que comprava més moda que tot Catalunya. Sembla que els catalans no som massa presumits o en tot cas no ho som a través del consum de moda.

Ens explica anècdotes relacionades amb el gran interès de la moda masculina a Itàlia. 
Comentem extensament la mort anunciada del multimarca tot i que aquestes botigues continuen tenint el seu espai a petites ciutats allunyades de les grans cadenes.
Revisem els grans marges d'una indústria i la rellevància que la integració vertical (junt als elevats marges) ha tingut alhora d'aflorar els grans imperis actuals de la moda.
En Toni ens explica les darreres estratègies de distribució basades en els "events".
També repassem el gran paper de la tecnologia en aquesta indústria. En aquest sentit és interessant l'exemple del fil a dreta amb alguns teixits a esquerra per tenir més sensació de vellut.

Les finances catalanes en els temps del 155
Albert Castellanos Maduell
Professió: Economista.
Grup/Entitat: Secretari d'Hisenda del Departament de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya.

Data tertúlia: 3 de maig de 2018.

Comentaris: Un plaer poder comptar amb la presència de l'Albert a la tertúlia. L'Albert ens explica la seva experiència tant en l'àmbit universitari, a la Pompeu Fabra, com en els diferents aspectes de la gestió pública. El 155 l'ha portat a assumir el càrrec actual a la Secretaria d'Hisenda. Comentem les grans xifres de la hisenda catalana i del dèficit fiscal amb l'Estat. L'Albert utilitza una metàfora interessant quan diu que el procés per la independència ha passat la seva adolescència (una etapa marcada per l'excitació i el moviment). Segons ens comenta, abans de l'1 d'octubre la preparació dels sistemes d'informació, així com l'increment de personal en les oficines d'hisenda per permetre el cobrament d'impostos massius, estaven en una etapa força avançada. Això ha estat així perquè s'han desenvolupat en base a la legalitat vigent. En tot cas, i com s'ha fet evident, aquestes infraestructures d'estat estaven molt més avançades que d'altres. Comentem el tema del nou model de finançament que es vol impulsar des de l'Estat i apunta que no creu que tingui sentit anar a aquestes reunions i que només té sentit una negociació bilateral.

Preguntat sobre com millorar aspectes tan rellevants pel país com ara l'atur, apunta que tenim capacitat per fer-ho en el marc legislatiu actual. Per això caldria abordar temes com les relacions laborals, el model industrial i el creuament d'oferta i demanda entre la formació que reben les persones i les que requereixen les empreses. 

Agraïm en definitiva el plantejament d'un polític que defineix l'activitat política des la humilitat i que vol tenir en compte la participació de la societat en la seva tasca (els polítics no sabem de tot).

Abans, durant i després del procés.
Artur Más i Gavarró.
Professió: Economista.
Grup/Entitat: 129è President de Generalitat de Catalunya.

Data tertúlia: 5 d'abril de 2018.

Comentaris: Ha estat un plaer i un honor comptar al Nou Set de Tertúlia amb la presència d'Artur Mas 129è President de la Generalittat de Catalunya. En Mas ens fa un recorregut inicial de com hem arribat a la situació prèvia a l'anomenat "procés". Descriu els continuats intents del catalanisme polític per col.laborar amb l'Estat de forma honesta i decidida des de fa més d'un segle. Aquest context posa marc històric a l'intent de negociacions del President Mas amb els Presidents Zapatero i Rajoy. En Mas li planteja a en Rajoy diferents alternatives entre les que hi figura un possible pacte fiscal. La única resposta és la invitació a portar aquestes propostes al Congrés dels Diputats (on el PP té majoria) per la seva aprovació. 

Parlem del gran èxit que va suposar l'1 d'octubre i de com aquest gran capital aconseguit s'ha vist disminuït posteriorment; havent perdut l'oportunitat, tot mantenint el Govern de la Generalitat, d'haver utilitzat el capital de l'1 d'octubre per reforçar les limitades relacions internacionals existents. 

Un dels principals problemes del moviment independentista és la manca de sintonia entre les dues grans forces polítiques que li donen suport. La manca d'aquestes dues forces per crear una aliança sòlida i no oportunista és un element que afebleix les dinàmiques polítiques. 

De cara al futur les opcions passen per continuar ampliant les bases, governar d'una forma rigorosa i treballar les relacions internacionals per aconseguir més suports tot esperant un moment de debilitat de l'Estat Espanyol (que es poden produir arrel de les dificultats econòmiques que ben segur haurà d'afrontar l'Estat). 

La transformació social a través de l'activitat empresarial.
Miquel de Paladella.
Professió: Economista. Cofundador i Conseller Delegat de UpSocial
Grup/Entitat: UpSocial.

Data tertúlia: 1 de març de 2018.

Comentaris: En Miquel ens explica la seva visió sobre com l'empresa pot ajudar a la transformació social. Ens explica com funcionen les S.L d'interès general que és la proposta legislativa que està mirant d'impulsar al Congrés Espanyol (de moment vetada pel PP). Aquest tipus d'empresa té un topall en quan al dividends que pot distribuir als seus accionistes com a mostra del compromís amb l'activitat social que desenvolupa. La idea és hem identificar models de treball que siguin econòmicament viables i que alhora resolguin problemes socials (els exemples d'empreses de test de software que tenen empleats amb autisme o les invidents que treballen en empreses especialitzades en identificació precoç de càncers de mama en són bons exemples). Aquestes empreses permeten visualitzar les capacitats especials que tenen algunes persones (fins ara denominades discapacitades) i que ara no troben el seu espai en el mercat o empreses ordinàries. A més són empreses que són rendibles perquè són competitives en el mercat donat que utilitzem de forma adequada aquestes capacitats especials.

Ens comenta també els Bons d'inversió social amb la experiència concreta, per exemple, del cas d'Anglaterra on van assumir la gestió dels processos de rehabilitació de presons amb l'objectiu de millorar el rati de reincidència. L'empresa que assumeix el repte es financia a través de fons socials que avancen els diners i assumeixen un risc (pel qual esperen també cobrar un benefici). L'administració només paga si es compleixen els objectius pactats. Esperem poder veure aviat iniciatives d'aquestes característiques al nostre país.

Comentem també la manca de tradició que tenim en l'avaluació de polítiques públiques i la presa de decisions informades a diferència del món anglosaxó i dels països nòrdics.

El fascinant món de l'olfacte i les olors.
David Panyella.
Professió: Dr. en Química. Director de Recerca a Antonio Puig
Grup/Entitat: Antonio Puig S.A.

Data tertúlia: 1 de febrer de 2018.

Comentaris: En David ens explica la seva trajectòria des de les seves primeres etapes a les universitats del Japó (país especialment sensibles a la neteja i les olors)  fins a la seva actual activitat professional com a Director de Recerca a Puig. Que en tota la tertúlia no hagi aparegut en cap moment el "procés" ja dóna idea de l'alt interès que va tenir la conversa. Aprenem infinitat de coses sobre les olors i les capacitats olfactives de l'ésser humà. Repassem la història de les olors des de la primera química de mesopotàmia (una dona) fins a l'actual química industrial. Ens explica el procés sensitiu quan mengem, i el paper fonamental que les neurones olfactives tenen el que popularment en diem gust del menjar; per això quan estem constipats el menjar no té "gust". Les olors no requereixen de cap procés d'elaboració per part del cervell donat que les neurones olfactives estan directament connectades amb la zona dels sentits dins del cervell. Aquestes neurones estan directament lligades a uns receptors que tenim al nas i reben la informació de forma molt directa. Comentem la gran quantitat d'olors que som capaços de diferenciar i la poca capacitat que tenim de seguir el "rastre" de les olors a diferència de les papallones que poden perseguir les olors de les feromones amb gran precisió. Per cert, encara no s'ha descobert l'olor de les feromones (tot i que bones campanyes de marketing poden suggerir-ho). Repassem la importància de la industria cosmètica a espanya i europa i els bons marges que té la industria (tot i que no sabem quins són). Algunes de les tendències sembla que són la personalització (ja amb comerços a Barcelona i altres capitals europees) i a la pregunta de si a futur tindrem la Nespresso o els cartutxos personalitzats d'olors no n'obtenim resposta.

De les TIC a la diplomàcia a Londres passant pel 155.
Sergi Marcén.
Professió: Delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda (fins a l'aplicació del 155).
Grup/Entitat: Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

Data tertúlia: 11 de gener de 2018.

Comentaris: En Sergi ens explica la seva trajectòria des del món de les TIC cap a la diplomàcia en un moment de màxim interès de la qüestió catalana a Europa. Aquests trajectòria el va portar des de dirigir l'estratègia i la innovació al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació a la seu del Govern a Londres. Sens dubte la seva experiència comercial, tal i com es va explicar, va ser cabdal per poder assumir les responsabilitats a Londres. Ens explica el dia a dia a Londres (amb els seus preus desorbitats per les escoles) i les tasques desenvolupades a la delegació del Govern. Els seus contactes amb membres del Parlament i els escassos i puntuals contactes amb en Boris Johnson. La diplomàcia és pura negociació (jo et dono això i tu allò) i Catalunya ha tingut poques coses a oferir. Repassem també les accions i concessions de la diplomàcia espanyola per contrarestar l'efecte del procés català vinculades a la negociació del Brexit. Repassem també l'estat actual del procés, el "gerro d'aigua freda" que ha suposat el 155 i la manca de suport europeu i la voluntat d'ERC de recuperar les institucions deixant de banda la unilateralitat.