Quin "reset" necessita Catalunya?

Genís Roca i Verard. 
Professió: Antropòleg i expert digital.
Grup/Entitat:  Co-coordinador del programa Reset Catalunya 2022.

Data tertúlia: 4 de novembre de 2021.

Comentaris: En Genís ens comenta la seva interessant trajectòria des de la recerca i excavacions en arqueologia passant per la UOC pel món digital fins acabar a la coordinació de la iniciativa Reset Catalunya 2022.

Comentem tot el procés de gestació del projecte Reset. Tot va començar amb un article publicat a la revista Político que va inspirar la idea. A partir de converses amb el Govern es va decidir fer una iniciativa similar per Catalunya.

Aconseguir que la iniciativa fos presentat conjuntament pel President i Vicepresident ha estat part de l'èxit per tal que tothom el fes seu.

La tria de les 30 persones involucrades s'ha fet sense cap tipus d'intervenció del Govern la qual cosa és una particularitat rellevant de l'exercici a nivell Catalunya. Altres exercicis similars a l'Estat Espanyol o en altres àmbits han tingut molta més intervenció per part dels governs. Destaca el fet que dels 15 homes als que se'ls hi va proposar participar van acceptar des de l'inici, mentre que de les 15 dones moltes van dir que s'ho volíem pensar i algunes van rebutjar participar-hi. Fet molt interessant des d'una perspectiva de gènere.

Comenta en Genís que tot el document es va treballar amb consens per part de les 30 persones implicades; tots van poder opinar sobre tots els àmbits. 

Ressalta la humilitat del projecte en el sentit que es limita a posar idees possibles sobre la taula i no tant a detallar-les. Els temes s'han treballat per part dels 30 responsables amb més de 500 persones i també amb una crida oberta que va tenir més de 1.400 aportacions.

En Genís creu que part del problema és que la societat civil ha desaparegut en el sentit de no tirar endavant iniciatives d'emprenedoria com havia fet en altres moments de la història (finals del segle XIX amb el ferrocarril etcètera). La queixa sobre els polítics està bé però hauríem de ser crítics també amb el conjunt de la societat civil.

Les entitats civils del país haurien de posar-se d'acord per tirar endavant iniciatives més enllà del que passi en la política.

És possible una política i una estratègia metropolitana?

Oriol Estela Barnet. 
Professió: Economista i Geògraf.
Grup/Entitat:  Coordinador General de l'Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Data tertúlia: 16 de setembre de 2021.

Comentaris: L'Oriol ens comenta la seva formació com a economista i geògraf. Ens explica en base a algunes anècdotes molt il·lustratives les complexitats d'aconseguir unes polítiques i estratègies de caràcter metropolità. En bona part degut a la cultura política del país. Per explicar-ho fa referència a una anècdota concreta que és la següent. A la visita que van fer amb un conjunt d'alcaldes catalans a Suècia, van ésser rebuts pel Vice-president d'una de les regions i els va sobtar molt que, quan més tard, va arribar el President de la regió, el discurs final el continues fent el Vicepresident i no el President. 

El poder dels Ajuntaments al nostre país (tant a Catalunya com a Espanya) dificulta la idea de fer una política supramunicipal. 

Ens explica la importància que té poder definir una estratègia a nivell metropolità i com la definició que estan fent ara aborda un àmbit regional que va des de Vilanova a Mataró passant per Sabadell, Terrassa etcètera. 

Ens comenta la importància de focalitzar l'estratègia en alguns aspectes (no es pot tenir una estratègia que ho abordi tot). Apunta a les propostes de Mazzucato d'apostar per algunes missions i orientar-se a elles. Alguns dels actors o visions que podrien tenir interès per l'àrea metropolitana i Barcelona serien per exemple la salut  i també l'àmbit dels nous materials vinculats a la producció i la construcció sostenible etc. En aquest país és difícil dir que no a coses i focalitzar els esforços en determinats àmbits.

Comentem la problemàtica de l'Aeroport de Barcelona. Ens explica la complexitat i la diversitat de temes a abordar i el fet que això suposa un treball que pugui dilatar-se durant molt de temps i no una imposició ràpida com pretén en AENA. 

En tot cas, quedar clar que no tenim una estratègia clarament definida ni a nivell de Barcelona ni de regió metropolitana. 

Reprenem la capacitat d'influència i transformació?

Carles Campuzano i Canàdes. 
Professió: Llicenciat en Dret i ex-diputat al Congrés dels Diputats.
Grup/Entitat:  Actualment Director de Dincat.

Data tertúlia: 3 de juny de 2021.

Comentaris: Amb en Carles reprenen les nostres tertúlies després d’aquest període tant obscur de confinament derivat de la pandèmia de la covid-19. En Carles ens comenta la seva visió del procés en base a la seva visió i experiència forjada a la política a Catalunya a Madrid i en àmbits internacionals. Ens comenta la idea d’oportunitat perduda tant en clau interna de país com a nivell d’influència en la política espanyola. Aquesta pèrdua s’ha donat pel cap baix durant les dues darreres dècades. Comenta també les greus mancances del procés en relació al fet de no complir les regles i les normes pròpies d'un procés democràtic. Aquestes mancances es van viure especialment en les jornades del 6 i 7 de setembre del 2017. Apunta també les dinàmiques de treball a Madrid i la possibilitat influència sempre que es donin les oportunitats adequades en la configuració de majories. Fa referència a l'època de Prat de la Riba com a exemple de la possibilitat de tirar endavant coses interessants pel país en les circumstàncies actuals on tenim molts més instruments i eines dels que es disposaven en la època esmentada. Un plaer haver pogut reprendre les tertúlies amb aquest retorn a la política del nostre país des d’una visió tan interessant i assenyada com la que ens ha aportat en Carles.