La dislèxia: què és i com s'aborda el seu tractament a Catalunya?

Neus Buisán Cabot. 

Professió: Historiadora i logopeda.
Grup/Entitat: Directora de l'Associació Catalana de la Dislèxia.

Data tertúlia: 14 de desembre de 2023.

Comentaris: La Neus ens fa una extensa explicació de l'origen genètic i hereditari de la dislèxia que consisteix en la dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits. Es manifesta entre d’altres, perquè la lectura de paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba, i fins i tot, so a so; l’omissió, substitució o la inversió de lletres. El problema de la dislèxia, tot i ser reconegut a Catalunya pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat i posar-hi normes perquè els afectats arribin a assolir uns graus d’ensenyament normals, arriben generalment en retard i no acaben de solucionar els problemes dels dislèxics, que quasi sempre han de fer tractaments en l’àmbit privat per corregir les seves mancances, a diferència d’altres estats de la Unió Europea com Suècia i França, per exemple. La Neus és optimista en aquest tema i creu que molt aviat s’ampliaran els recursos en l’ensenyament públic. També recalca la importància de detectar i tractar la dislèxia com més aviat possible ja que els resultats són molt més favorables per la persona afectada.

Una visió del procés des de dins.

Marcel Mauri de los Rios. 

Professió: Historiador i periodista català.
Grup/Entitat: Vicepresident primer i portaveu d'Òmnium Cultural.

Data tertúlia: 2 de novembre de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb Marcel Mauri. Ens comenta la seva participació en l’organització d’Omnium i com va experimentar-ho a nivell personal en el moment que va haver d’assumir un paper d’extraordinària rellevància mediàtica arran de l’empresonament de Jordi Cuixart. Ens explica les tensions amb l’ANC durant tot el procés i les dinàmiques amb els diferents partits durant tot el procés. La seva visió dels fets és interessant, desmentint algunes de les idees que han corregut de forma habitual i comentant la seva visió sobre el rol de diferents líders polítics que van intervenir en el procés i d’altres actors polítics i socials.

Com fer sostenibles el nostre sistema sanitari?

Gemma Craywinckel Martí. 

Professió: Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la UB. Metge especialista en Cirurgía General y Digestiva
Grup/Entitat: Gerent al Parc Sanitari Pere Virgili. Ex directora del CatSalut.
Data tertúlia: 5 d'octubre de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia sobre el nostre sistema sanitari. La Gemma ens explica la seva carrera que comença com a cirujana però que aviat es centre en la gestió hospitalària i del sistema de salut. Ens comenta la història del nostre sistema, des dels seus origens des del model bismarkià a l'actual model beveridgià amb una sanitat pública universal finançada per im,postos generals.

Ens explica les tensions a les que està sotmès el sistema. Amb un costos a l'alça que s'hauran de gestionar d'alguna forma per fer-lo sostenible. Aborden problemàtiques com ara el fet que els programes de cribatge, que tenen un al cost, sembla que no afegeixin anys de vida; no obstant cap pais s'ha atrevit a eliminar-lo tot i que hi ha països que no n'han fet un ús tant massiu. També abordem la problemàtica de l'atenció primària que ha sofert un cert desprestigi per part dels propis professionals. Ens comenta que en la seva opinió les dificultats del sistema de primària no venen tant de la maca de finançament com de la incapacitat dels propis professionals per transformar el sistema. Abordem també l'excés en el nombre d'hospitals i la dificultat de redirigir el sistema donada les influències polítitiques a les que està sotmés el sistema ja sugui pels propis gerents dels hospitals com pels alcaldes dels diferents partits. Considera que per fer un canvi en la profunditat que necessita el sistema es requeriria d'un periode llarg d'estabilitat amb majories qualificades en el pais. 

El complex problema del dret a l'habitatge.

Carme Trilla Bellart

Professió: Economista.
Grup/Entitat: Presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona
Data tertúlia: 14 de setembre de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb la Carme Trilla. La Carme ens explica de forma magistral com la història i la política han condicionat les polítiques d'habitatge dels diferents països. El cas de Viena, sovint exemple del que és un política d'habitatge que està protegida dels excessos del mercat lliure, només es pot entendre a partir del fet que tot el sol de la ciutat és de propietat pública. No obstant, altres països han fet polítiques les darreres dècades que han permés disposar d'importants estocs d'habitatge protegit ja sigui en propietat o en lloguer. Apuntem els punts forts i febles del model francès. Allà sembla que el predomini  del lloguer vs la propietat (el lloguer fa que la gent no s'arreli tant a la seva llar i barri en no sentir-la seva) ha pogut condicionar part de la desestructuració de les banlieue. La Carme ens explica les mancances de la nostra situació. La pèrdua del gran volum de VPO construïda durant el franquisme al posar-la en mans privades ha fet que ara l'estoc d'habitatge públic al nostre país sigui irrellevant. 

La solució és molt complexa i difícil. En tot cas, passaria per fer un pacte de país entre Govern i societat civil per promoure polítiques que permetin crear sol públic i construir habitatges protegits ja sigui de lloguer o propietat i que aquest ho siguin per sempre. Són polítiques que s'han de fer durant dècades, de forma coherent en tots els municipis d'un determinat tamany i àmbit geogràfic i amb un pressupost públic mínim d'un 1.000 milions d'euros anuals.

Comentem també la problemàtica del control de lloguers. Ella proposa més aviat incentius per promoure el lloguer a preus més reduïts.

El complex futur del catàla.

Pau Vidal Gavilán

Professió: Filòleg, traductor i escriptor.
Grup/Entitat: Diversos mitjans.
Data tertúlia: 1 de juny de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb el filòleg Pau Vidal, escriptor i divulgador de la situació del català, llengua minoritzada i en perill de desaparició en dues o tres generacions; una llengua mancada de parlants monolingües només sobreviurà al bilingüisme (transició cap a la desaparició) si té un nucli de parlants empoderats que mantinguin el català en qualsevol situació, tal i com fan els parlants de les llengües amb un estat potent al darrere.

Sobre el judici del procés o de la democràcia.

Jordi Pina Massachs

Professió: Advocat penalista.
Grup/Entitat: Bufet Molins.
Data tertúlia: 4 de maig de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Jordi Pina. Ens explica tot el procés del judici tant pel que fa a les relacions amb els diferents imputats com amb jutges, fiscals i resta de l'aparell jurídic. Parlem de la possible evolució del procés en el marc del Tribunal Europeu de Drets Humans i les possibilitats que s'hi albiren valorades amb professionals amb experiència en aquest àmbit. El fet de que el tribunal que va realitzar el judici no fos el tribunal natural és una de les grans limitacions del procés judicial. Ens comenta multitud d'aspectes, fets i anècdotes relacionades amb el patiment que va suposar per a ell, pels propis afectats i per les seves famílies tota la dinàmica al voltant del procés judicial. L'impacte mediàtic i a les xarxes socials va ser monumental i difícil de gestionar per totes les parts. El fet de que el judici fos emès per televisió li ha permés al Jordi arribar a nous clients inversemblants.

Del llegat de Frederic Mompou i de l'urbanisme.

Miquel M. Badal Valls

Professió: Arquitecte i Urbanista.
Grup/Entitat: President de la Fundació Frederic Mompou i de les Joventuts Musicals de Barcelona
Data tertúlia:12 de març de 2023.

Comentaris: Bona tertúlia amb en Miquel Badal: Urbanisme i Música clàssica. Dels plans urbanístics a les joventuts musicals i a Frederic Mompou.

El dia a dia d'un tenor professional.

Marc Sala

Professió: Tenor.
Grup/Entitat: Apropera
Data tertúlia: 2 de març de 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb el tenor Marc Sala. En Marc ens explica la seva vocació, des dels 12 anys, per l'òpera i el cant tot i que en la seva família no hi havia antecedents d'haver-se dedicat ni a la música ni al cant. A partir d'aquesta vocació primerenca, comença una llarguíssima formació per diferents institucions fins acabar al Conservatorio de València amb l'Ana Luisa Chova.

En Marc ens comenta la dinàmica de treball d'un professional de l'òpera com ell. És autònom. Diu que tots hauríem de tenir formació econòmica i fiscal per poder gestionar millor aquesta experiència com autònom. Disposa d'un agent o empresa que fa les funcions d'agent. Aquest agent, en base al repertori disponible d'en Marc, li gestiona les contractacions amb les òperes d'Europa, Àsia o Amèrica. Els contractes es tanquen amb molta antelació (alguns anys). Quan s'apropa el moment es desplaça a la ciutat en qüestió i allà realitzen els assajos durant algunes setmanes fins a les dates de les representacions. Sempre hi ha el risc de que un constipat de darrera hora li pugui impedir fer les representacions previstes la qual cosa suposa que et quedes sense ingressos tot i l'esforç realitzat. Ens comenta com el lideratge de l'òpera ha passat en les darreres dècades des dels divos i dives, cap als directors d'orquestra i finalment cap als directors d'escena. 

Abordem també la dinàmica d'actualització dels clàssics. Segons el seu parer, el límit d'aquesta adaptació és no modificar la música ni per tant el libreto. 

En Marc ens comenta la seva rellevant tasca en la divulgació del món de l'òpera mitjançant la seva associació apropera.cat. Des d'aquesta associació realitzen xerrades, continguts com ara podcast, i formació i altres activitats per donar a conèixer el món de l'òpera.

El teatre és com un orgasme.

Lluís Marco Fernández

Professió: Actor.
Grup/Entitat: NA.
Data tertúlia: 14 de febrer 2023.

Comentaris: Interessant tertúlia amb en Lluís Marco. En Lluís ens explica la seva dilatada experiència professional. Amb els seus inicis fora del món del teatre en el sector de la empresa que havia creat el seu pare. Posteriorment es va dedicar el món del doblatge que en aquell moment era una feina extraordinàriament ben pagada. Els ingressos podien ser de tres o quatre milions de pessetes de l'època la qual cosa era un import molt elevat. No obstant, el seu interès sempre havia estat fer teatre i per això va decidir deixar progressivament l'activitat vinculada el doblatge i passar a fer teatre on cobrava molt menys; tres o quatre mil pessetes mensuals. 

Ens comenta tot el procés de preparació per una obra de teatre. Els mesos d'intensa feina per aprendre's el paper i totes les dinàmiques de treball, en grup, amb el director i la resta d'actors per posar l'obra en comú fins que arriben els assajos. 

En Lluís és de l'opinió que caldria invertir més diners públics en grans produccions com les que es feien al teatre Nacional de Catalunya o al Lliure; aquestes grans produccions desborden en beneficis diversos pel conjunt del sector. Ens comenta també com Madrid ha anat consolidant, gràcies el conjunt de televisions privades i cadenes de sèries, una capacitat de producció important que aquí no tenim. 

El món de les cooperatives i la innovació.

José Luis Alonso Andreano

Professió: Professor i recercador. Expert en temes d'innovació i cultures empresarials innovadores.
Grup/Entitat: Mondragon Unibertsitatea.
Data tertúlia: 12 de gener de 2023.

Comentaris: Interessant tertulià amb en José Luis Alonso de la Universitat de Mondragón. Comencem parlant de la seva expertesa en l'ambit de la formació i més concretament de l'aprenentatge. Ens comenta els seus treballs sobre els diferents models d'innovació i el paper que en aquesta poden jugar aspectes com ara la cultura o els processos i els sistemes organitzatius. Explica en detall el model cooperatiu i en concret el model que s'aplica a la cooperativa Mondragón. Ens comenta els diferents aspectes tan vinculats als models de governança participativa com els llindars de retribució o els límits establerts en la retribució entre els sous més baixos i els més alts i les diferents dinàmiques que marquen les cooperatives de treball. També ens comenta els diferents models de solidaritat que funcionen en el marc de la cooperativa Mondragón on les diferents cooperatives que en formen part poden rebre ajudes de la resta de cooperatives en funció de les circumstàncies coyunturals. Hi ha també alguns aspectes no tan positius com ara per exemple el fet de que els llocs de treball són hereditaris. Finalment ens comenta les darreres sortides de cooperatives importants del grup Mondragón que han deixat l'associació per motius diversos.