El liberalisme a Catalunya i al món

Erik Herrera

Professió: Music i empresari musical
Grup/Entitat: Fundador de l'Institut Ostrom

Data tertúlia: 5 de juny de 2025

Comentaris: L’Erik ens presenta les tesis del pensament liberal: llibertat individual, propietat privada, justícia i altres principis fonamentals.

Ens comenta que l’Institut Ostrom forma part de l’Atlas Network, una plataforma que agrupa més de 400 fundacions, think tanks i organitzacions internacionals que impulsen les idees de llibertat personal i econòmica arreu del planeta. No reben cap finançament públic i compten amb un cert finançament procedent de Washington.

Exposa els països nòrdics com els estats amb més benestar i com a exemples de polítiques liberals, fet que ens ha sorprès, ja que sovint es consideren dins l’òrbita socialdemòcrata.

Parlem de les fallades tant del govern com del mercat (segons l’opinió de cadascú) en àmbits com l’habitatge, la sanitat o l’educació. Segons l’Erik, el problema del cost elevat de la sanitat nord-americana és que el mercat no hi funciona correctament, i per això és més cara que la sanitat pública europea.

Durant el debat, afloren diferències significatives dins del mateix corrent liberal: entre els partidaris d’una certa intervenció i els de tendència més anarcoliberal. Aquestes diferències es fan evidents en qüestions com l’acceptació o no de la immigració o el pagament de l’impost de successions. En tot cas, els uneix la idea que el govern o l’Estat s’hauria de limitar bàsicament a garantir la seguretat (policia i exèrcit), la justícia i el respecte a la llibertat individual.

Com resoldre el problema de l'habitatge sense que l'administració hi posi diners.

Joan Clos i Matheu 

Professió: Doctor anestesista.
Grup/Entitat: Alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006 i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008. De 2010 a 2018 va ser Director Executiu d'ONU-Habitat.

Data tertúlia: 8 de maig de 2025.

Comentaris: En Joan ens presenta les dificultats d'accés a l'habitatge com un problema altament polititzat, però que, segons ell, no és tan greu com sovint es vol fer veure.

Assenyala que les grans solucions són les aplicades a Viena o a Singapur. A ell li agrada més el model de Singapur perquè garanteix el mix ètnic i evita la segregació, un problema freqüent en la construcció de nous barris. Comenta també l'experiència fallida de Sant Cugat i la importància de la densitat urbana per garantir un urbanisme sostenible i un teixit comercial actiu.

Tot i la complexitat del tema, considera que és resoluble. Això sí, cal molta valentia política, ja que seria necessari arribar a acords que, a Catalunya, podrien implicar tant l'esquerra com la dreta.

Defensa que la promoció d'habitatge pot fer-se a través del mercat, sense que l’administració hagi de posar-hi diners. Segons ell, només caldria oferir concessions a 80 anys i garantir el pagament dels lloguers.

Una de les seves frases destacades és: "Tota llei té la seva patologia."

Com a anècdota, també comparteix algunes experiències sobre l'ús i els efectes de la ketamina i altres drogues durant la seva etapa com a anestesista.

De Nicaragua al món: Una mirada a l'evolució de la cooperació al desenvolupament

Miquel Carrillo Ponce 

Professió: Enginyer Químic.
Grup/Entitat: President de la cooperativa Nadir. Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT) de la UOC.

Data tertúlia: 3 d'abril de 2025.

Comentaris: En Miquel, ha dedicat gran part de la seva vida professional al sector de la cooperació al desenvolupament. El seu propi viatge, que va començar a Nicaragua on va fer la prestació social substitutòria enlloc de fer la mili, ens serveix de punt de partida per explorar com ha evolucionat la cooperació, des dels seus orígens fins als complexos reptes actuals. Curiosament, la seva trajectòria va incloure un breu parèntesi en l'enginyeria relacionada amb el món de l'aigua, però la vocació el va retornar ràpidament al sector de la cooperació, on ha dedicat pràcticament tota la seva carrera professional. 

En Miquel ens comenta les primeres iniciatives de la cooperació sortides de la societat civil. Un exemple paradigmàtic és la creació de la Creu Roja l'any 1863, impulsada per Henri Dunant després de presenciar els horrors de la batalla de Solferino. De manera similar, organitzacions com Save the Children al Regne Unit van sorgir després de la Primera Guerra Mundial amb l'objectiu d'ajudar els infants orfes. 

No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que la cooperació va començar a estructurar-se de forma més global, amb els estats del món desenvolupat assumint un rol protagonista en la definició de polítiques i programes. Un dels objectius més emblemàtics d'aquesta era, l'aportació del 0,7% del Producte Nacional Brut (PNB) a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), es va concretar formalment en una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1970.

Des d'aleshores, les polítiques de desenvolupament han viscut una evolució constant, amb alts i baixos marcats per crisis econòmiques, canvis polítics i noves prioritats. Hem comentat com l'assoliment real del 0,7% ha estat una meta difícil per a molts països, inclòs el nostre, i com es distribueixen els fons entre els diferents nivells de l'administració (Ajuntaments, Generalitat, Estat). En aquest context, Europa s'ha consolidat com un actor clau, sent un dels principals donants a escala mundial.

En Miquel desta com el model desenvolupat per la Xina en els darrers anys – centrat en la creació de grans infraestructures finançades i sovint gestionades per operadors xinesos, com a part de la seva estratègia de la "Nova Ruta de la Seda" – està influint i, en certa manera, desafiant l'enfocament occidental. Acabem comentant l'impacte de les retallades i el canvi de política en cooperació durant l'administració Trump als Estats Units.

Hem d'ampliar l'aeroport?

Pere Suau-Sánchez

Professió: Catedràtic.
Grup/Entitat: Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). UOC

Data tertúlia: 6 de març de 2025.

Comentaris: Interessant tertúlia amb el Dr. Pere Suau-Sánchez. Ens explica el seu recorregut acadèmic, des dels estudis de Geografia passant per diverses estades en universitats europees, fins a aterrar a la UOC, on actualment és catedràtic. El seu treball se centra en la gestió del transport aeri, amb un enfocament en l’estratègia d’aeroports i companyies aèries, sostenibilitat i transformació digital.

Durant la tertúlia, ens ofereix la seva visió sobre el funcionament d’Aena. A través d’anècdotes il·lustratives, descriu una cultura empresarial molt jeràrquica, allunyada dels models més flexibles propis del món anglosaxó. També exposa el model de negoci d’Aena, basat en el creixement com a estratègia per incrementar els ingressos. Ens recorda que el principal accionista d’Aena, amb control majoritari, és ENAIRE, una entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible d’Espanya, que gestiona la navegació aèria del país (els controladors aeris).

Amb esquemes molt clarificadors, en Pere ens presenta diferents alternatives per a la transformació de l’aeroport i les problemàtiques associades a cadascuna. D’això en deriva una reflexió fonamental: abans de decidir sobre l’ampliació de l’aeroport, hauríem de tenir clar quin model de ciutat volem.

Un punt clau que destaca és que l’ampliació de l’aeroport portarà, sens dubte, un increment de turistes, però no garanteix en absolut un augment significatiu dels vols de llarga distància. A més, explica com les companyies aèries prenen decisions basades en la demanda, que en el cas de Barcelona està molt condicionada per un teixit empresarial format principalment per PIMEs. En aquest sentit, comptar amb una companyia de bandera podria ajudar a consolidar vols de llarga distància, especialment cap a Àsia, que sembla ser una necessitat estratègica.

Sembla interessant el fet de que una certa saturació de l'aeroport podria portar alguns avantatges derivats de l'increment de costos que suposaria per les companyies i el reequilibri que això podria portar en termes de tipus de vols i passatgers.

Finalment, en Pere destaca la manca de transparència en els comptes d’Aena pel que fa als resultats econòmics de cadascun dels seus aeroports, un tema recurrent en el debat sobre la seva gestió.

Una dona forta en una junta del Barça molt masculina.

Elena Fort i Cisneros

Professió: Advocada.
Grup/Entitat: Vicepresidenta de l'Àrea Institucional del Futbol Club Barcelona.

Data tertúlia: 5 de febrer de 2025.

Comentaris: L’Elena ens explica la seva trajectòria personal i professional. Es defineix com una dona forta, i la seva experiència ho avala. Relata la seva carrera en l’àmbit de l’advocacia, especialitzada en temes d’habitatge, així com el seu rol en la política. Sota el paraigües de Junts, ha treballat en diferents legislatures com a assessora del grup al Parlament, sempre vinculant-ho a la seva experiència professional en urbanisme i habitatge.

També detalla la seva trajectòria en l’àmbit esportiu, centrant-se en el Futbol Club Barcelona. Comparteix anècdotes sobre com va integrar-se a la Junta Directiva actual sota la presidència de Joan Laporta. La seva visió es focalitza en mantenir l’estructura associativa de base del club, compatibilitzant-la amb un model identitari que permeti la professionalització, una gestió eficient i un sistema d’ingressos sostenible.

Destaca la importància del model de La Masia i com aquest està rendint fruits en aquesta nova etapa, reforçant la singularitat del Barça. Respon a qüestions sobre governança i abordem el calendari de les obres del nou estadi —que acumula retards— i l’impacte econòmic que suposarà.