Hem d'ampliar l'aeroport?
Pere Suau-Sánchez
Professió: Catedràtic.
Grup/Entitat: Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). UOC
Grup/Entitat: Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). UOC
Data tertúlia: 6 de març de 2025.
Comentaris: Interessant tertúlia amb el Dr. Pere Suau-Sánchez. Ens explica el seu recorregut acadèmic, des dels estudis de Geografia passant per diverses estades en universitats europees, fins a aterrar a la UOC, on actualment és catedràtic. El seu treball se centra en la gestió del transport aeri, amb un enfocament en l’estratègia d’aeroports i companyies aèries, sostenibilitat i transformació digital.
Durant la tertúlia, ens ofereix la seva visió sobre el funcionament d’Aena. A través d’anècdotes il·lustratives, descriu una cultura empresarial molt jeràrquica, allunyada dels models més flexibles propis del món anglosaxó. També exposa el model de negoci d’Aena, basat en el creixement com a estratègia per incrementar els ingressos. Ens recorda que el principal accionista d’Aena, amb control majoritari, és ENAIRE, una entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible d’Espanya, que gestiona la navegació aèria del país (els controladors aeris).
Amb esquemes molt clarificadors, en Pere ens presenta diferents alternatives per a la transformació de l’aeroport i les problemàtiques associades a cadascuna. D’això en deriva una reflexió fonamental: abans de decidir sobre l’ampliació de l’aeroport, hauríem de tenir clar quin model de ciutat volem.
Un punt clau que destaca és que l’ampliació de l’aeroport portarà, sens dubte, un increment de turistes, però no garanteix en absolut un augment significatiu dels vols de llarga distància. A més, explica com les companyies aèries prenen decisions basades en la demanda, que en el cas de Barcelona està molt condicionada per un teixit empresarial format principalment per PIMEs. En aquest sentit, comptar amb una companyia de bandera podria ajudar a consolidar vols de llarga distància, especialment cap a Àsia, que sembla ser una necessitat estratègica.
Sembla interessant el fet de que una certa saturació de l'aeroport podria portar alguns avantatges derivats de l'increment de costos que suposaria per les companyies i el reequilibri que això podria portar en termes de tipus de vols i passatgers.
Finalment, en Pere destaca la manca de transparència en els comptes d’Aena pel que fa als resultats econòmics de cadascun dels seus aeroports, un tema recurrent en el debat sobre la seva gestió.