De Nicaragua al món: Una mirada a l'evolució de la cooperació al desenvolupament

Miquel Carrillo Ponce 

Professió: Enginyer Químic.
Grup/Entitat: President de la cooperativa Nadir. Coordinador del Grup de Recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT) de la UOC.

Data tertúlia: 3 d'abril de 2025.

Comentaris: En Miquel, ha dedicat gran part de la seva vida professional al sector de la cooperació al desenvolupament. El seu propi viatge, que va començar a Nicaragua on va fer la prestació social substitutòria enlloc de fer la mili, ens serveix de punt de partida per explorar com ha evolucionat la cooperació, des dels seus orígens fins als complexos reptes actuals. Curiosament, la seva trajectòria va incloure un breu parèntesi en l'enginyeria relacionada amb el món de l'aigua, però la vocació el va retornar ràpidament al sector de la cooperació, on ha dedicat pràcticament tota la seva carrera professional. 

En Miquel ens comenta les primeres iniciatives de la cooperació sortides de la societat civil. Un exemple paradigmàtic és la creació de la Creu Roja l'any 1863, impulsada per Henri Dunant després de presenciar els horrors de la batalla de Solferino. De manera similar, organitzacions com Save the Children al Regne Unit van sorgir després de la Primera Guerra Mundial amb l'objectiu d'ajudar els infants orfes. 

No va ser fins després de la Segona Guerra Mundial que la cooperació va començar a estructurar-se de forma més global, amb els estats del món desenvolupat assumint un rol protagonista en la definició de polítiques i programes. Un dels objectius més emblemàtics d'aquesta era, l'aportació del 0,7% del Producte Nacional Brut (PNB) a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), es va concretar formalment en una resolució de l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 1970.

Des d'aleshores, les polítiques de desenvolupament han viscut una evolució constant, amb alts i baixos marcats per crisis econòmiques, canvis polítics i noves prioritats. Hem comentat com l'assoliment real del 0,7% ha estat una meta difícil per a molts països, inclòs el nostre, i com es distribueixen els fons entre els diferents nivells de l'administració (Ajuntaments, Generalitat, Estat). En aquest context, Europa s'ha consolidat com un actor clau, sent un dels principals donants a escala mundial.

En Miquel desta com el model desenvolupat per la Xina en els darrers anys – centrat en la creació de grans infraestructures finançades i sovint gestionades per operadors xinesos, com a part de la seva estratègia de la "Nova Ruta de la Seda" – està influint i, en certa manera, desafiant l'enfocament occidental. Acabem comentant l'impacte de les retallades i el canvi de política en cooperació durant l'administració Trump als Estats Units.